Cercador
Els plàtans, i com el món sencer em va abraçar.
Un relat de: UnPasTot el que hi ha escrit a continuació és tal i com ho vaig sentir en el moment.
Torno a les roques on m'havia pres els bolets feia ja dues hores, i recordo els dos plàtans que tenia a la motxilla. Sec i n'agafo un. El plàtan està en el punt pefecte de maduresa: groc però sense cap part negra, molt bonic. L'obro amb les dents i li faig una mossegada.
Mentre mastego penso en alguna cosa. Ràpidament me n'olvido quan, inevitablement, torno al platan que tinc a la boca. EStà deliciós. Em dona una sensació completament diferent a tot el que tinc al voltant. M'omple la boca i el cap, el gust de plàtan és tant intens que no puc pensar en res més. La pasta de plàtan que estic aixafant i removent per la meva boca amb la llengua i les dents es va acabant. Miro el plàtan i faig una altra mossegada. M'omple altre cop la boca, m'olvido completament de tota la resta. És un gust intensíssim, gust groc, madur, fresc, sencer, dolç, lacti, però amb un punt a la gola greixós, marrano, impur, obscè. En vull més. Categòricament. Mai he volgut més tant. Faig dues mossegades seguides, que exploten en la meva boca. Ja porto mig plàtan. La sensació de voler-ne més m'invaeix tot el cos. No és gana, és desig. El noto a l'entrada del ventre com algo que em crema, em demana més, molt més. Faig una altra mossegada. Una altra. En porto tres seguides. Tinc la boca plena de plàtan i estic eufòric. És un desig tant primal, tant brut, que ni que només estigui menjant un plàtan, m'incomoda que els hippies bascos em puguin estar mirant des de les seves hamaques. Faig l'última mossegada. Tinc el cos del plàtan acabat a la mà. Escuro amb la llengua com si em menjés un cony les restes de plàtan que puguin quedar en el cul. M'he acabat el plàtan. Me l'he acabat. L'he acabat. I tota la meva boca amb un regust dens a plàtan, sobretot al final del paladar, que em recorda la brutesa dels meus actes i em demana més, molt més. Agafo l'altre plàtan, tant pur encara... I amb la pell del plàtan acabat en l'altra mà, camino per les roques allunyant-me tot el possible dels hippies bascos, perquè no em vegin satisfent aquest desig tant primal. Menjar-me un plàtan com a acte extremadament obscè. Molt brut. Com si m'anés a menjar un cul enmig de les roques després de que m'agafi el calentón més gran que m'ha agafat mai. Ningú em pot veure. Sóc jo i el meu plàtan. Després de caminar una distància més que prudent, encara amb el desig cremant dins meu i protegit de qualsevol mirada, em sec en una roca, amb els peus dins l'aigua, i deixo el cos del plàtan acabat en una roca. Tinc l'altre plàtan a les mans. El miro. Ansio molt fort tot el que hi ha dins d'aquesta pell groga. El miro. Sembla fràgil, delicat, dóna la sensació que obrir-lo és irreversible i que aquesta pell està sellant algo molt preuat. El destrossaré. Segueixo sol. Delicadament l'ensumo, pel centre. No aguanto més. Me l'acosto a la boca i mossego la pell violent i sensualment pel centre, obrint-lo per la meitat. Faig una mossegada a la polpa d'una meitat. En faig una a la de l'altre. El plàtan torna a apoderar-se de tots els meus sentits. Un plaer animal i profund m'envaeix, com un orgasme que perdura en el temps. Faig dues mossegades més. Sóc al cel. Quatre. Necessito més. Faig les últimes dues mossegades i escuro el plàtan amb la llengua igual que abans. Agraïnt aquesta experiència. La ment en calma. S'ha acabat. Deixo el cos del plàtan acabat just al costat de l'altre, a la roca. Dos cossos junts, sols, acabats, gastats per sempre, tirats sense cap mena de respecte sobre la roca.
En la boca, regust a plàtan. A la resta del cos, una sensació de plenitud i tranquilitat, com d'estirar-se al llit després de follar. D'haver acabat una experiència molt intensa que m'ha deixat completament satisfet. Em banyo i vaig a seure a la sorra. El món m'abraça, em fa mimos. Escric:
"L'aigua fa(ig) carícies a les pedretes i la sorra íntimament, dins meu.
I em besa amb el cop que fa quan arriba tant a dins de les roques.
"
La sensació d'haver acabat de follar s'extenia a tot el món físic que m'envoltava, tots els meus sentits em feien mimos i m'acariciaven. Els sorolls m'esquitxaven lleument, eren amablement cruixents. En la panxa un formigueig. Finalment feia calor.
Torno a les roques on m'havia pres els bolets feia ja dues hores, i recordo els dos plàtans que tenia a la motxilla. Sec i n'agafo un. El plàtan està en el punt pefecte de maduresa: groc però sense cap part negra, molt bonic. L'obro amb les dents i li faig una mossegada.
Mentre mastego penso en alguna cosa. Ràpidament me n'olvido quan, inevitablement, torno al platan que tinc a la boca. EStà deliciós. Em dona una sensació completament diferent a tot el que tinc al voltant. M'omple la boca i el cap, el gust de plàtan és tant intens que no puc pensar en res més. La pasta de plàtan que estic aixafant i removent per la meva boca amb la llengua i les dents es va acabant. Miro el plàtan i faig una altra mossegada. M'omple altre cop la boca, m'olvido completament de tota la resta. És un gust intensíssim, gust groc, madur, fresc, sencer, dolç, lacti, però amb un punt a la gola greixós, marrano, impur, obscè. En vull més. Categòricament. Mai he volgut més tant. Faig dues mossegades seguides, que exploten en la meva boca. Ja porto mig plàtan. La sensació de voler-ne més m'invaeix tot el cos. No és gana, és desig. El noto a l'entrada del ventre com algo que em crema, em demana més, molt més. Faig una altra mossegada. Una altra. En porto tres seguides. Tinc la boca plena de plàtan i estic eufòric. És un desig tant primal, tant brut, que ni que només estigui menjant un plàtan, m'incomoda que els hippies bascos em puguin estar mirant des de les seves hamaques. Faig l'última mossegada. Tinc el cos del plàtan acabat a la mà. Escuro amb la llengua com si em menjés un cony les restes de plàtan que puguin quedar en el cul. M'he acabat el plàtan. Me l'he acabat. L'he acabat. I tota la meva boca amb un regust dens a plàtan, sobretot al final del paladar, que em recorda la brutesa dels meus actes i em demana més, molt més. Agafo l'altre plàtan, tant pur encara... I amb la pell del plàtan acabat en l'altra mà, camino per les roques allunyant-me tot el possible dels hippies bascos, perquè no em vegin satisfent aquest desig tant primal. Menjar-me un plàtan com a acte extremadament obscè. Molt brut. Com si m'anés a menjar un cul enmig de les roques després de que m'agafi el calentón més gran que m'ha agafat mai. Ningú em pot veure. Sóc jo i el meu plàtan. Després de caminar una distància més que prudent, encara amb el desig cremant dins meu i protegit de qualsevol mirada, em sec en una roca, amb els peus dins l'aigua, i deixo el cos del plàtan acabat en una roca. Tinc l'altre plàtan a les mans. El miro. Ansio molt fort tot el que hi ha dins d'aquesta pell groga. El miro. Sembla fràgil, delicat, dóna la sensació que obrir-lo és irreversible i que aquesta pell està sellant algo molt preuat. El destrossaré. Segueixo sol. Delicadament l'ensumo, pel centre. No aguanto més. Me l'acosto a la boca i mossego la pell violent i sensualment pel centre, obrint-lo per la meitat. Faig una mossegada a la polpa d'una meitat. En faig una a la de l'altre. El plàtan torna a apoderar-se de tots els meus sentits. Un plaer animal i profund m'envaeix, com un orgasme que perdura en el temps. Faig dues mossegades més. Sóc al cel. Quatre. Necessito més. Faig les últimes dues mossegades i escuro el plàtan amb la llengua igual que abans. Agraïnt aquesta experiència. La ment en calma. S'ha acabat. Deixo el cos del plàtan acabat just al costat de l'altre, a la roca. Dos cossos junts, sols, acabats, gastats per sempre, tirats sense cap mena de respecte sobre la roca.
En la boca, regust a plàtan. A la resta del cos, una sensació de plenitud i tranquilitat, com d'estirar-se al llit després de follar. D'haver acabat una experiència molt intensa que m'ha deixat completament satisfet. Em banyo i vaig a seure a la sorra. El món m'abraça, em fa mimos. Escric:
"L'aigua fa(ig) carícies a les pedretes i la sorra íntimament, dins meu.
I em besa amb el cop que fa quan arriba tant a dins de les roques.
"
La sensació d'haver acabat de follar s'extenia a tot el món físic que m'envoltava, tots els meus sentits em feien mimos i m'acariciaven. Els sorolls m'esquitxaven lleument, eren amablement cruixents. En la panxa un formigueig. Finalment feia calor.
Comentaris
-
Plàtan [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-07-2025
Ell plàtan a més s més d'ésser una fruita dolça al paladar si està al seu punt, també és un consolador per a les nostres fantasies. La serva forma i grandària és molt semblant al membre viril. El teu relat se'n serveix d'ell per a avivar la imaginació i ho aconsegueix de ple. Bon profit i gaudeix-ne fins a la darrera mossegada.
l´Autor
4 Relats
6 Comentaris
2786 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Estudiant. Del 2001. L'afany de trobar passions m'ha arrancat de casa. Lluitant contra l'inèrcia però també gaudint de tota aquesta humanitat tant extranya al meu voltant.Fa poc un amic em va dir que pengés els meus poemes a algun lloc públic, que els volia llegir, i això estic fent aquí. Espero que aquest nou compartir no interfereixi amb la sinceritat del procés.
Gràcies per llegir-me.
Pau

