"Els nimonis s'emporten els nens que no creuen, i les bruixes pessiguen"

06-11-05

"Els nimonis s'emporten els nens que no creuen, i les bruixes pessiguen"

I quan ho sents no pots deixar de sospesar un temor molt pitjor que el seu. El temor del dubte. I si ells tenen raó?. I si soc jo, el que conformant-me amb la meva maduresa, he acabat acceptant que els "nimonis" no existeixen? Qui soc jo per arribar a aquesta adulta concreció? Qui soc jo per portar-li la contraria i intentar fer-li veure el que no és del que ell té tan clar que és?

Amb el pas dels dies vaig minvant en les meves afirmacions fins a arribar tranquil·lament al seu infern ple d'alegries i innocència.

I aquí estic. Aquest matí una bruixa molt dolenta m'ha pessigat al darrera del braç i m'ha deixat una marca que només nosaltres i una colla de polítics fastigosos podem veure.

Per fi soc una persona normal segons Sant Marc.