4. El meu Bar és tant petit.

La gent seguia entrant en silenci. El Bar era ple de desconeguts, però tots s'acceptaven. Tots somreien. Tots.

El meu Bar es feia petit i un ombra immensa omplia el local.

Vaig deixar anar per un moment la baieta, i s'obri davant meu un mon nou, ple de sensacions desconegudes, d'il·lusions mai complertes, en definitiva, de cales.

Tots aquells desconeguts que s'acceptaven somreien i pagaven com "pepes".

Realment era agradable de veure. Tant agradable com ser viu.

Aquella nit vaig dormir al meu Bar. I vaig tornar a somiar.




Continuarà...