Cercador
ELS MIRACLES DE SANT MIQUEL DE TOUDELL
Un relat de: Antonio Mora VergésHavia de passar la I.T.V. del vehicle de la meva esposa, i aprofitava per arribar-me – una vegada més - fins la petita església romànica de Sant Miquel, d'una sola nau de planta rectangular coberta a dues vessants.
El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.
L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals.
A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat.
El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original.
Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874. El cens de 1857 registrava 1241 veïns, aquest nombre no es recuperarà fins el padró de 1981 dut ja a terme dins del període de ‘Democraciola’ en que es metamorfosejava el feixisme. 7.376 habitants tenia Viladecavalls l’any 2.011.
El miracle més gran és que encara estigui indemne aquesta esglesiola.
No és tampoc un miracle menor, el d’aconseguir una fotografia sense cap vehicle aparcat.
Dissortadament malgrat ‘la potencia celestial’ de Sant Miquel, no ha pogut amb els fils dels mal dits ‘ serveis públics’ que tenen aquí i arreu de Catalunya, el DEBER PATRIOTICO, en termes de LA ESPAÑA NACIONAL, de dessolar la terra catalana, tant com sigui possible.
El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.
L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals.
A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat.
El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original.
Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874. El cens de 1857 registrava 1241 veïns, aquest nombre no es recuperarà fins el padró de 1981 dut ja a terme dins del període de ‘Democraciola’ en que es metamorfosejava el feixisme. 7.376 habitants tenia Viladecavalls l’any 2.011.
El miracle més gran és que encara estigui indemne aquesta esglesiola.
No és tampoc un miracle menor, el d’aconseguir una fotografia sense cap vehicle aparcat.
Dissortadament malgrat ‘la potencia celestial’ de Sant Miquel, no ha pogut amb els fils dels mal dits ‘ serveis públics’ que tenen aquí i arreu de Catalunya, el DEBER PATRIOTICO, en termes de LA ESPAÑA NACIONAL, de dessolar la terra catalana, tant com sigui possible.
l´Autor
6951 Relats
1219 Comentaris
5656434 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TROBAR-SE AMB L'AIGUA AL COLL
- QUAN LA BARBA DEL TEU VEÍ VEGES AFAITAR, POSA ...
- CONSPIRANOIA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAL PERET, ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. ALGERRI. LA NOGUERA.
- REFLEXIÓ PELS “ CAÏNITES” EN L’AFER DEL ÍNIGO ERREJÓN GALVÁN.
- EPIPHYLLUM ANGULIGER. FLORIR A LA TARDOR
- HISTÒRIES DE BENJAMIN MILEIKOWSKY, ARA NETANYAHU. TERROR JUEU
- CAPELLA DE VILADELLEVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. EL BAGES
- ESGLÉSIA DE LA VANSA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.
- IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
- COMUNIDOR DEL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA