ELS MIRACLES DE SANT MIQUEL DE TOUDELL

Havia de passar la I.T.V. del vehicle de la meva esposa, i aprofitava per arribar-me – una vegada més - fins la petita església romànica de Sant Miquel, d'una sola nau de planta rectangular coberta a dues vessants.




El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.




L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals.




A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat.




El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original.

Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874. El cens de 1857 registrava 1241 veïns, aquest nombre no es recuperarà fins el padró de 1981 dut ja a terme dins del període de ‘Democraciola’ en que es metamorfosejava el feixisme. 7.376 habitants tenia Viladecavalls l’any 2.011.

El miracle més gran és que encara estigui indemne aquesta esglesiola.

No és tampoc un miracle menor, el d’aconseguir una fotografia sense cap vehicle aparcat.




Dissortadament malgrat ‘la potencia celestial’ de Sant Miquel, no ha pogut amb els fils dels mal dits ‘ serveis públics’ que tenen aquí i arreu de Catalunya, el DEBER PATRIOTICO, en termes de LA ESPAÑA NACIONAL, de dessolar la terra catalana, tant com sigui possible.