.Els meus germans

Un relat de: Noia Targarina


Què es tenir uns germans
que gairebé no veus?
Que els veus de tant en tant,
I quan parles de tant en tant per telèfon,
a vegades tens la sensació que no els coneixes,
que quan intentes conèixer-los és com una llum,
Que veus al fons i que no arribes,
Com si marxés.

I intentes arribar i per molt que vulguis arribar,
S’escapa,
Aquesta és la meva relació amb els meus germans.

Comentaris

  • Bon relat, i ¿és potser autobiogràfic?[Ofensiu]
    unicorn_gris | 04-03-2019 | Valoració: 9

    Bon relat, m'agrada.

    ¿És autobiogràfic? El text diu que sí, però jo no ho acabo de tenir clar.

    Realment, és una mica trist tenir tant poc contacte (gairebé només telefònic) amb els teus germans. Jo donc gràcies al Gran Esperit per tenir un contacte diari per telefon amb mon germà i setmanal-presencial dos dies a la setmana que és tant amable de venir a visitar-nos.

    El relat és entretingut i flúid, el que és una de les formes de fer un bon relat (sense bromes). De fer bons relats hi ha vàries formes, i tu has usat una d'elles. Insisteixo, sense bromes ni burles.

    T'animo a seguir endavant.

    Bona tarda des del Perenne.

  • Les relacions[Ofensiu]
    Mercè Riera | 22-02-2019 | Valoració: 10

    Acabo de llegir el teu poema "un amic" i m'ha captivat la diferència de sentiments que podem sentir cap a persones diverses. Allò de que la família ho és tot... A vegades ens ho hem de deixar de creure. Qui t'aporti la llum és qui has de considerar família.

    M'han agradat els teus poemes, et llegeixo.