Cercador
Els Guíxols de Sant Feliu
Un relat de: Antonio Mora VergésBuscava algun exemplar de la Lathyrus cicera o del Glaucium lucium , ambdós denominats en la catalana llengua, guixó ; En el tema de l'origen dels topònims, hi ha - no cal recordar-ho gaire - sempre més d'una opció possible. No hem vaig saber trobar cap, tampoc la persona que en sortir del Restaurant Nàutic [ recomanable només per les fotografies antigues que pengen de les seves parets ], m'explicava la utilitat dels gegantins pilons, que inicialment fets de pedra seca, servien per assegurar el vaixell de salvament, que abans de la construcció de l'actual escullera , sortia en dies de temporal i mala mar, a remolcar els vaixells fins a la platja. El procediment curiós consistia en llençar-los amb un canó un cap de corda, que ràpidament s'assegurava en algun lloc de l'embarcació, i des del vaixell de salvament s'anava recollint .
Em deia l'home natural d'un petit poble de l'Empordà on recollien vi, segons m'explica en fer-li notar la semblança entre els pilons i les tines de les Valls del Montcau ; que és resident en aquesta ciutat de Sant Feliu des dels 8 anys, i em fa coneixedor d'alguns detalls d'interès que al ensems, tot seguit poso per escrit :
El primer nucli habitat estable, ibèric, el trobem al turó dels Guíxols -Fortim o Salvament, avui- de començament del s. IV aC. Pocs segles després aquesta població va experimentar, al pla, el procés llarg i lent que coneixem amb el nom de "romanització", una població que molt aviat va rebre la influència del cristianisme.
Força més tard -a la primera meitat del s.X- s'hi establí un monestir benedictí que esdevingué senyoria feudal fins a la crisi definitiva de l'Antic Règim (1835). D'aquella època ens ha restat el testimoni de l'església, romànica i gòtica, amb elements arquitectònics importants: Porta Ferrada, torres del Fum i del Corn (s. X). El conjunt únicament s'obre per a les celebracions litúrgiques - almenys en aquesta època de l'any - . Des d'aquí i per a qui pertoqui un prec; si us estimeu Sant Feliu de Guíxols, feu de manera que els visitants puguin gaudir sense excessives restriccions del vostre - per de més - esplèndid patrimoni.
Malgrat tot, durant els segles XVI i XVII la vila assolí un nivell econòmic i social important amb la pesca, la salaó del peix, I'exportació de xarxes i la construcció de vaixells.
A la segona meitat del s. XVIII va començar el treball artesanal del suro i l'exportació de taps, Al llarg del s. XIX Sant Feliu s'industrialitza - en el ram del suro- i experimenta un fenomen migratori important: l'anada a Amèrica de molts guixolencs. Els indianos, que aquí com en molts altres llocs de la nostra costa, seran els autèntics transformadors de les poblacions. De la segona meitat del segle, en destaquem el creixement urbanístic segons un planejament molt elaborat, el de l'arquitecte General Guitart. Un espai urbà - lloat per molts escriptors i per tots els visitants- és sens dubte el seu famós Passeig, que conserva edificis tan peculiars com el Casino dels Nois, la casa Patxot, can Sibils, .......
Després del poder monacal, el suro, i l'anada i tornada dels indianos a les Ameriques - el fenomen social que més ha influït i ha fet evolucionar I'estil de vida d'aquesta ciutat , conformant el tarannà col·lectiu dels guixolencs, ha estat el turisme .
El conjunt monumental més característic de Sant Feliu,l' Arc de Sant Benet (1747) i l'edifici del monestir (s. XVIII), és alhora I'espai urbà més singular. L'ermita de Sant Elm ofereix un òptim mirador del mar i de la costa fins a Tossa. A la banda de llevant, sobre el turó dels Guíxols hi ha I'edifici del Salvament, des d'on es té una bona panoràmica del port.
En la tornada per la carretera de la costa, entenc de cop i volta, els autèntics motius pels quals el bon Déu va foragitar Adam i Eva dels Paradís; volien urbanitzar-lo ! . Sortosament a la tardor les ombres de la nit comencen la feina molt aviat, i m'estalvio la contemplació d'alguns dels irreversibles desastres que els gironins han permès, i/o executat a la Costa Brava
© Antonio Mora Vergés
Comentaris
-
Hola Antoni,[Ofensiu]Naiade | 14-12-2007
He quedat molt sorpresa el entrar al blog al que em vas fer referència, ja sabia que escrivies bé, però això supera tot el que m'esperava. Tot just estic descobrint l'embalum de tot el que fas.
Amb admiració t'envio la meva més sincera felicitació per la teva gran obra.
-
Sant Feliu enganxa...[Ofensiu]Naiade | 13-12-2007 | Valoració: 10
Sóc una enamorada de St. Feliu de Guíxols pàtria dels ganxons i per aquest motiu, no m'he pogut estar de llegir aquet relat tan descriptiu i encertat. Fa molts anys que hi passo l'estiu i cada any redescobreixo tots aquets llocs tan entranyables. T'agraeixo que no facis cap referència a l'edifici Juan I rere la llotja, ja que allò si que és un desastre dels que parles al final del relat. Si hi tornes, et recomano fer els camins de ronda, alló si que és com el paradís.
Enhorabona pels relats tan bons que fas.
Salutacions
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1993082911)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS