Els dos, cada dia al tren

Es veien de 9:52 a 10:27, suficient per que el tren els càrregues a tots dos i la deixes a ella a 7 minuts caminant de la seva facultat.
El vagó que tiraven era el que donava al sortir de les escales, mai canviaven.

Quan ell venia tot sol, i ella amb les amigues, es posava els cascos i mirava a l'horitzó, perdut.
Quan ella venia sola agafava el portátil, i sovint, feia feina.

Pels dos el moment més esperat era el de baixar del vagó, aquell breu alè on intercanviaven les mirades, secretes, expectants.

Al llarg del temps es van començar a conèixer, únicament amb la mirada, conversaven durant tot el trajecte, sense paraules. Ho sabien tot d'ells però no sabien res de l'altre.

Un divendres van coincidir, sols al vagó, sense amics, sense passatgers, sense parades a la vista. No es van deixar de mirar, primer sense immutar-se, després començaven a mossegar-se els llavis. Ella es va descordar el primer botó de la seva camisa, deixant a l'aire l'inici d'uns pits voluminosos que els seus sostens negres intentaven dissimular.

Ell, sense poder amagar l'excitació, va apartar-se la camisa, que feia de tallafocs entre la  mirada malévola de la seva companya de viatge i el seu visible membre exaltat.

Van entrar en joc les mans, va ser ell qui va començar. Poc a poc se la va anar introduint dins del pantaló amb un suau moviment de masturbació, mentres ella gaudia de l'espectacle introduint-se els dits dins la boca, que immediatament, ebria de la situació, va posar-se dins del pantaló, seguint el ritme del seu company, tocant-se i masturbant-se lentament...

Poc va trigar el joc en accelerar-se, l'excitació era palpant, jugaven a explicar-se el que volien, el que més els escalfava, el que més els feia trempar, tan sols amb gestos i amb petits sorolls que, inconscientment, s'escapaven de la boca dels dos amants.

Aviat arribarien a l'estació, on ella hauria de baixar. Les portes es van obrir. Els dos seguien submergits en una plena fantasia, sentit un plaer incomesurat. Quan van començar a trencar-se les portes ella li va fer un gest, que sense cap mena de dubte, remarcava les ganes que tenia de portar el joc al següent pas.

Els dos van baixar del tren, es va donar les mans i van començar a correr, cada segon que passava feia més gran les ganes de follar que tenien. Afortunadament aquella era una parada deserta, sense personal.

Van entrar dins d'uns lavabos vells que el temps havia desgastat. I sense creuar paraula van començar a desvestir-se. Per fi els seus sostens negres van alliberar la tensió que duien i van deixar a l'aire un parell de mugrons clarament empinats.

Al mateix moment el pit d'ell va quedar a l'aire, deixant pas al contacte entre els dos pits nuus, desitjant reduir les seva separació al mínim.

Pocs segons mes tard, mentre ell li introduïa la mà a un sexe ja xop de tot el fluid que podia segregar, barrejat amb la sàlvia que ella mateixa s'havia introduït, van deixar caure els dos pantalons amb una sincronia digne de la necessitat de ser un únic cos fluint.

No van trobar la necesitat de treure's la seva roba interior. Ella va agafar amb la seva ma la polla d'ell, mentres aquest li apartava cap a un cantó les seves calces molles deixant pas a una penetració sense vacil·laments.

I van començar a follar i cridar com mai cap dels dls havien fet, drets, follant com animals, esgarrapant-se les esquenes, llepant-se cada part que tenien al seu abast: boca, galtes, pits, mugrons, coll. Mentre apretaven les dents i arribaven a un fabulós orgasme, de nou sincronitzat. Alliberant l'intercanvi de mirades més ferotge i excitant que recordarien.