Els diaris de carros de foc: Dia 0 - (de Tarragona al Ventosa i Calvell) - IV

Tot vorejant Cavallers, recordo el primer cop que vaig estar aquí. Anava carregat com una mula, tenia encara no setze anyets i, fins llavors, la muntanya no em cridava massa l'atenció. I així hem acabat, fent rutes suïcides!

El camí fins al refugi d'Estany Negre és força accessible, tot i els seus 500m de desnivell. Sobretot, quan vas tant motivat, i comences una ruta de 5 dies.

Amb l'Albert, anem pujant tot xerrant. Sort d'ell, perquè si fos per mi, estaríem al refugi dels Besiberris en comptes del Ventosa!

A diferència dels altres dos cops que he fet aquest recorregut, aquest any es nota moltíssim la quantitat d'aigua que hi arriba a haver. Els rierols que desemboquen a l'embassament baixen a lo ample de la vall del Riumalo, i, inevitablement, algun que altre peu hi acabes sucant. Xafatolls!

Amb una hora i tres quarts arribem al refugi. Sembla mentida, a vegades, com em puc enrecordar de coses tant insignificants, com és ara, la olor que feia el menjador del refugi l'estiu del 2001. Exactament la mateixa que fa avui.

Miro per la finestreta que separa el menjador de l'aixopluc on es guarden les motxilles. Ingenu de mi, esperava trobar-me l'Araceli Segarra al mostrador per demanar-li una birra, i corroborar que hi ha coses que no canvien, almenys a 2.222m.