Els Archs

Un relat de: sants78

Mai he estat partidari de les hagiografies que tot sovint s'escriuen sobre revolucionaris, doncs crec que moltes vegades és una forma de menystenir el treball que la resta de la gent, desde la seva condició de persones no conegudes, fa. Sempre he preferit escriure sobre tota aquella gent que desde un segón pla empren una forma més subtil de resistencia, basada al simple fet de sobreviure.
Tot i això, de vegades, penso que cal recordar històries concretes, encara que sigui per veure com en moltes ocasions és el propi estat el que s'encarrega de fer martirs entre la classe obrera, buscant caps de turc per picar la cresta a tota la gent que es mou. Un exemple clar i molt conegut (com a mínim a les acaballes del S XIX) fou el de Manel Archs. Igualadí de naixement i santsenc d'adopció, anarquista i treballador del tèxtil. Va pagar la seva lluita per la llibertat i per unes condicions dignes per als treballadors amb la vida.
Manel Archs va ser durant anys un participant actiu de la vida associativa de l'encara (i per poc temps) poble de Sants, organitzant fins i tot concurregudes velades culturals llibertaries. Mentrestant el poble canviava ràpidament abandonant la pagesia pels creixents vapors; rebent una primera immigració de l'interior de Catalunya i de la Franja i els polítics es debatien entre seguir sent un municipi independent o passar a formar part de Barcelona.
El gran pecat que va condemnar a Manel Archs fou justament tindre una ideologia reconeguda, ésser una figura mitjanament visible. Això i trobar-se al Liceu el 7 de Novembre de 1893, quan Santiago Salvador va llençar les bombes. Ràpidament Manel Archs fou identificat i detingut.
El 21 de maig de 1894, acusat de participar a l'atemptat de Martinez Campos fou executat, tot i que tothom tenia bastant clar que aquella supossada participació era una farsa. La Barcelona combulsa de les bombes, la Rosa de Foc que sorprenia a tota Europa, necessitava un anyell expiatori, un exemple que alliçonès a tothom, per tal que ningú es sortís del ramat.
Res va salvar Manel Archs, però tot i aixó als seus últims moments va voler deixar la seva llavor. Quatre dies abans de morir va escriure una carta al seu fill, encoratjant-lo a defensar l'humanitat lliure, l'anarquia, i a seguir la causa del proletariat.
Vint-i-set anys més tard aquest, Ramón Archs, després d'una agitada vida com a militant anarquista, essent dirigent de la CNT i organitzador de grups d'autodefensa al moment del pistolerisme, fou detingut i portat a Via Laietana on sembla ser que li van tallar la llengua. Dos dies més tard apareixia mort als carrers de la ciutat acribillat per l'esquena amb la coneguda com Llei de fugues.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

488118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]