Ells ja son aqui

Un relat de: Aristofels

Em van passar absurdes imatges de la meva vida moments després de desmaiar-me. Que si el meu desè aniversari, el casament, el camp d'herba de darrera de la casa a ple sol. I després la foscor. La llum al final del túnel no la vaig veure, ni vaig sentir els càntics. Simplement era el no-res. Després vaig notar que tornava a estar, que vaig obrir els ulls. El primer que vaig veure va ser el sostre i després la cara del metge i la infermera
- Ha tornat!
- Benvingut-
- On sóc? -
- No es preocupi, només s'ha desmaiat. Vostè és molt aprensiu.
Ara ho recordava tot, m'havien posat uns punts a la mà perque m'havia fet un tall amb un cuter mentre tallava uns cartrons. Un company de feina m'havia portat a urgències. El metge i la infermera se'n van anar un moment.
Al costat hi havia un home vell estirat al llit veïn.
- Ja ha despertat? Va veure el seu aniversari? Ha vist les seves noces i el camp d'herba de darrera la casa? -
- Com ho sap? -
- A tots ens graven les mateixes imatges, són implants. És perquè no vegi la realitat, l'altre costat.
Em va deixar estupefacte, un calfred em va recórrer el cos
- ¿Quins implants? -
- Som abduïts de petits, després ens posen els implants i així ens van reencarnant. Som un experiment.
- De qui? -
- D'ells. Lluiti per recordar. Memoritzi aquests moments. Encara que ells se'ls esborraran.
De sobte va entrar la infermera
- Nicolas, que li estàs dient al senyor? -
- Res, res, parlàvem de futbol.
La infermera em va fer un apart
- És que l'ala psiquiàtrica és plena i l'hem hagut de posar amb vostè. No és perillós, però segur que ja li ha explicat el dels abduïts. Ja veig que sí, se li te que segui la corrent. Ah, ja està aquí el seu company.
Va arribar el meu company de feina
- Ha dit el metge que ja te'n pots anar, que et treguis els punts el dilluns
Quan ja ens anàvem l'home em va cridar.
- Recordeu, la memòria és l'únic que tenim.
Vaig estar diversos dies pensant en l'home i quan vaig tornar a l'hospital per fer-me treure els punts, ningú va saber dir-me el seu parador, com tampoc el de la infermera d'aquell dia.

Comentaris

  • Inquietant[Ofensiu]
    Aristofels | 03-12-2010

    gràcies Eduard

  • Inquietant[Ofensiu]
    Eduard82 | 02-12-2010

    M'ha agradat força, és un relat inquietant, no et deixa indiferent. Enhorabona!

  • benvingut copèrnic[Ofensiu]
    Aristofels | 27-11-2010

    gràcies per llegi el meu relat i deixar el teu comentari, aquesta era la meva intenció, que fos intrigant.

  • Un relat intrigant[Ofensiu]
    copernic | 27-11-2010


    Una bona ambientació per intrigar al lector. Es nota un domini pel que fa a la tècnica de la novel.la de suspens. Gràcies pel teu comentari.

l´Autor

Aristofels

3 Relats

7 Comentaris

2536 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00