Desaparèixer a L' Est

Un relat de: Aristofels

Una amiga meva, durant les vacances d'estiu de fa uns quants anys, va anar-se'n en dos amigues més per l' Europa de l' Est. Dormien en un càmping, prop de Tirana, en una tenda que s'havien comprat expressament per aquelles vacances. Les noies van decidir fer una excursió per la comarca i just quan tornaven a l'acabar el dia, va caure una turmenta i es van trobar aïllades a prop d'una granja, a més de deu quilòmetres del càmping. Raquel, així es diu la meva amiga, va anar a trucar a la porta de la granja per demanar aixopluc. Li va obrir una dona d'uns quaranta anys, amb cara de malalta i molt mal vestida. Els hi va dir que no podien entrar, però en aquells moments va arribar un home, que deuria ser el seu marit i va manar a la seva dona que les deixes entrar. L'home era molt alt i fort, però anava mal vestit, deixat. L'home li va dir a la seva dona que portes tovalloles i els hi va demanar don eren. A l'explicar-li que tenien que tornar al càmping, els hi va dir que això era impossible, que els camins estaven inundats i que el millor que podien fer era passa la nit allí i esperar que l'endemà havers amainat la turmenta. La dona va protesta perquè no volia que es quedessin allí, però l'home la va fer callà. Li va manar que fes el sopar. Els hi van donar porc ranci i l'home els hi va fer moltes preguntes sobre Barcelona. Després de sopar, les va portar fins a una habitació i els hi va dir que podien dormir allí. Era una cambra bruta, plena de pols que la deurien fer servir com de golfes. El llit estava atrotinat i varen decidir dormir juntes i vestides. Com estaven cansades, enseguida es varen quedar dormides. Raquel, però, al cab d'un temps va notar que algú la estava tocant, acaronant-li els pits i el pubis i a l'obri els ulls, allí estava l'home, de peu, observant-les en silenci. Ella es va aixecar i li va dir a l'home que feia. L'home se li va posar damunt i intentar ficar-li el penis per la vagina però la Raquel amb totes les seves forces li va donar una empenta i va sortir corrents de l'habitació, seguida de les seves dos amigues. Per amagar-se es van ficar en una habitació que hi havia una noia despullada, lligada a una cadira, que portava la boca tapada amb cinta aïllant i es movia amb sícops. Va a intentar lliberar-la, però l'home ja havia entrat i portava un ganivet de dimensions considerables. La va tenir que deixar. L'home les va perseguit escales avall i elles es varen veure obligades a sortir de la casa. Gràcies a la dona de l'home, que els hi va obrir la porta, la cosa no va anar a pitjor. Sota la pluja van corre en direcció al càmping tots deu quilometres sense aturar-se per res. Un cop al càmping, al dia següent varen voler denunciar els fets a la policia, però el responsable del càmping els hi van fer veure que com no els hi havia passat res de gros, millor que no diguessin res. Els hi va explicar que de vegades, noies com elles, acabant a Rússia, i que hi està ficat molta gent en el tema. L'endemà mateix van decidir marxar cap a Berlín. A l'estació de tren, es van trobar amb unes italianes, que els hi van dir que una amiga seva que anava amb elles, el dia de la turmenta ja no l'havien vist més aquella nit i que pensaven el pitjor.


Comentaris

  • Descaparicions[Ofensiu]
    Aristofels | 03-12-2010

    Es un relat dedicat a tota la gent que desapareix, sigui on sigui

l´Autor

Aristofels

3 Relats

7 Comentaris

2562 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00