Ella

Un relat de: Ogigia
...surt al carrer i tanca
                                   la porta.

Amb una mà al costat,
pinxa;
amb l'altra mà inventa gats
perduts en l'albada,
inventa les voreres i l'espurneig
dels passos matiners.

Amb una mà aparta amenaces
(a casa es queda
la penombra
i el verí en el got
de costum),

amb una mà diu
tu seguiràs vivint avui
o
no destorbis el futur, obre't
al dia.


Encara que calli;
amb l'altra mà
retira la nit
i parpelleja
certa llum d'esperança.

Mira-la, et busca, mira-la
marcar un ritme caminant,
movent-se preciosa,
busca el mar que hi ha en tu.

Si dorms encara
sentiràs
els dits als llavis.

No és la matinada,
és ella, que t'inventa
i t'obre el dia.

Comentaris

  • lleuger[Ofensiu]
    Xunxi | 29-03-2011 | Valoració: 10

    bonica passejada per la matinada,bonic poema de pas tranquil, molt i molt bonic.

  • Ella inicia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2011 | Valoració: 10

    La matinada és qui ens inicia a tot el dia. Surto a treballar de matinada i ens saludem cada matí, de fosc però sabent-se breu, escassa, penetrant. Gran poema de visió sensible i nítida. Ella és la gran amiga dels poetes i les millors hores per a vestir-se. Una abraçada ben desperta.
    aleix