Ella, només ella, la soledat...

Aquesta nit serà tan trista i freda com les de cada hivern,
Aquesta nit tornaré a compartir el meu llit amb la soledat,
Una altre nit no hi haurà cap cos al meu costat.
Una altre nit...
Demà al mati el sol tornarà a brillar i després de vestir-me,
la soledat em donarà la ma i em seguirà.
Demà al mati quan miri al meu voltant veuré que no hi ha,
ningú que em vulgui abraçar.
Mirant la posta de sol imaginaré que algú em ve a abraçar,
però al girar al cap m'adonaré que és la soledat la que m'ha vingut a recordar que mai es mourà del meu costat...
Em vindrà a recordar... que ella és el meva amiga de veritat...
Ella, només ella...
la soledat...