Ell

El dia comença amb un Sol brillant, un cel d'un blau clar.
El tren que haviem d'agafar l'hem perdut: m'he adormit.
Fem tard i els amics ens esperaven a l'entrada de Port Aventura. Nosaltres no arribem i al final ens passen a buscar amb el cotxe, salvades!
Ens trobem els amics. "Hola bon dia, com va? i 2 petonets". Darrere, al costat de la meva amiga hi és ell, un noi desconegut, encara...
Arribem a Salou després de retencions a la carretera, a l'altura del Vendrell, ens hem equivocat i no trobem l'autopista.
Arribem!
Pujem a les atraccions, aquí i allà...
Ara volen pujar al Dragon Khan i la meva amiga i jo diem que no, més que res perquè ens fa molta por, i ens quedem a terra ferma a guardar les motxilles.
Baixen molt contents, "vinga va, noies, heu de pujar!" -Diu ell.
Al final la meva amiga afluixa i puja, que be que s'ho ha passat em diu!
Però jo a terra, tinc por!
Pujem a l'estampida i mentres anem cap a la Xina a veure un espectacle, ell m'agafa de la cintura i em comença a parlar, em vol convènçer el pesat! I això que li he dit que jo no pujaré ni borratxa. Em diu quin cubata vull, el molt pirat!
M'agafa de la mà i em porta al costat del Drafon Khan, li dic que jo no pujo, quines voltes que fa i quin soroll!
Després de molt insistir, desisteix i torna a la cua amb els altres que ja n'ha sortit per fer l'ultim intent de convènçe'm.
Quan veig que se'n va, el segueixo sense pensar.
No m'ha n'adono i ja soc a la cua, esperant per pujar a aquella muntanya vermella... "Que he fet!?" Em pregunto, i m'abraço a ell... Tota jo tremolo i ell em tranquilitza.
Sec al seu costat i m'agafa de la mà...
La vagoneta ja es mou... "Aix per la mor de deu!" Penso jo!
Però una sensació extranya m'invaeix el cos; estic aterrada, però alhora no tinc por, perquè sé que està al meu costat i m'agafa de la mà...
Començem a pujar... i ara la baixada, i els girs... Crido, crido ben fort, li agafo la mà amb molta força... i m'encanta... l'atracció, i ell...
Al cotxe de tornada morta de son, m'adormo.
Estic al seu costat i em passa el braç pel clatell. M'arrapenjo a la seva espatlla i m'adormo.
Des de lluny sento les veus dels meus amics, parlen, ell comenta coses sobre mi, que no arribo a entendre, i noto la seva respiracio molt a prop dels meus llavis... Em retira el serrell i em fa un petó al front...
Al baixar, ja devant de casa, ens acomiadem amb dos petons, que volen dir algo més... Amb ganes de fer-nos un petó que al final no arriba...
L'estimo? O només em vaig sentir tant a gust amb ell, que començo a confondre sentiments?
No ho se...
Dijous ens veurem...
Aquell petó perdut a la nit... arribara?