ELL I EL FRED

ELL I EL FRED

Pel carrer està tot sol, ell i el fred,
mirant al seu costat, esperant,
esperant una mica d'amor,
una mica de calor constant.
Remena la cua quan passa la gent
i segueix esperant cada dia,
la suau carícia d'un nen
la calor d'amor que ell somnia.
Per ell no existeix la pobresa,
hi ha tan sols el sol o la fredor,
a l'estiu el poder estar a la fresca,
a l'hivern buscant la calor.
És un rodamón? Si!
però la llibertat no li es negada,
tan sols l'amor li ve a glops
i la seva realitat és amarga.
Sap que ell ha nascut així
i qui sap si morirà esperant,
corrent pel carrer, semblant feliç,
però en un racó del cor, està somniant.
Somnia amb la gent,
que el miren, l'acaronen i se'n van,
un altre cop de soledat envoltat,
passen els dies i ell esperant.