ELL I EL FRED

Un relat de: AVERROIS

ELL I EL FRED

Pel carrer està tot sol, ell i el fred,
mirant al seu costat, esperant,
esperant una mica d'amor,
una mica de calor constant.
Remena la cua quan passa la gent
i segueix esperant cada dia,
la suau carícia d'un nen
la calor d'amor que ell somnia.
Per ell no existeix la pobresa,
hi ha tan sols el sol o la fredor,
a l'estiu el poder estar a la fresca,
a l'hivern buscant la calor.
És un rodamón? Si!
però la llibertat no li es negada,
tan sols l'amor li ve a glops
i la seva realitat és amarga.
Sap que ell ha nascut així
i qui sap si morirà esperant,
corrent pel carrer, semblant feliç,
però en un racó del cor, està somniant.
Somnia amb la gent,
que el miren, l'acaronen i se'n van,
un altre cop de soledat envoltat,
passen els dies i ell esperant.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

349260 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!