Cercador
Elegia irlandesa
Un relat de: Alkaios- Compartir:
L'aire impregnat de la flaire de l'herba i de l'alga marina
canta cançons de llangor, càntics estrenus d'amor,
mort i bellesa al batec de les ones i al fort retronar de les roques,
l'herba s'arrissa, cabells d'un cap immens i esqueixat,
rostre que abraça el sensual entrecuix oscil·lant de la mar,
algues de sucs amargants sobre la llengua d'arena.
Jo, ajagut als coixins d'herba densa, salina i aspriva,
fito l'encontre constant, sento la lluita ondulant,
noto corrents bategant pel meu cos enfangat de saó,
crostes de sal a la pell, llavis humits de metzina.
l´Autor
11 Relats
11 Comentaris
13399 Lectures
Valoració de l'autor: 8.33
Biografia:
Tinc 17 anys. No sé perquè escric, igual que no sé perquè visc ni perquè estimo ni perquè respiro, ni perquè no acabo amb aquest "estat de no-suïcidi" que segons Cioran és la vida. I és que, si tot es pogués explicar, viure perdria tota la seva gràcia i meravellosa absurditat.Un lema? Aquests versos de Catul:
Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.
No ho sé, però sento que em passa i em torturo.