Clau de sol

Un relat de: Alkaios

Avui el llençol
s'ha llevat inspirat,
enmig d'un perfum
de rosa i lavanda;
l'amant ha fugit
prò resta l'amada
i amb el sol que s'escola
per la persiana,
el cos de la noia
és un pentagrama.

El si a la sina,
el re a l'orella,
el la a la llengua,
el sol tota ella.

El llençol dibuixa
que dibuixaràs
causant-li amb cada traç
un dolç estremiment:
quan afina una nota,
tot el cos sencer trem.

I a l'entrecuix, badat
com una flor,
curós li ha dibuixat
la clau de sol.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Alkaios

Alkaios

11 Relats

11 Comentaris

13387 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Biografia:
Tinc 17 anys. No sé perquè escric, igual que no sé perquè visc ni perquè estimo ni perquè respiro, ni perquè no acabo amb aquest "estat de no-suïcidi" que segons Cioran és la vida. I és que, si tot es pogués explicar, viure perdria tota la seva gràcia i meravellosa absurditat.

Un lema? Aquests versos de Catul:

Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.
No ho sé, però sento que em passa i em torturo.