El vent

Sentiment esponjós i fresc,
t'estima la cara amb dolcesa,
si amb força treu el seu pes,
perd de cop la seva tendresa.
Consol dona als maldecaps,
mentre ell t'enraona, callen,
sentint l'aigua fresca dels llacs
que des de els alts cims emanen.
Senzills remors i dolços cants,
que canten suaus de matinada,
trencant el silenci dels camps,
despertant poc a poc la mainada.
Dolçament dur, eficient i expert,
ha trencat altes muralles i cases,
ha portat la calor seca del desert,
ha donat consol a les masses.
Assedegat de tant i tant caminar,
en les aigües blaves del mar es perd,
renaixent i tornant a començar,
movent l'herba d'un camp verd.
Ha pogut escoltar de tot i molt,
lleuger i tranquil ha caminat,
ha portat a la gent tan de dol,
quan per destruir tan fort a bufat.
Corrent per estrets camins i riberes,
no sap mai que es estar cansat,
ha trencat amb força mil barreres,
s'ha ficat suau a qualsevol forat.
Es estranger i estrany a tot arreu,
es bon amic del qui molt l'estima,
hi hagi lluent Sol o blanca neu,
la nostra cansada ànima anima.