El vent em crema la pell

Un relat de: Llibre

EL VENT EM CREMA LA PELL,
la neu guspireja, ardent.
Voldria volar, com l'orenell,
per gaudir d'una vida plaent.

(1992)

Comentaris

  • Un comentari que destaqui[Ofensiu]
    Biel Martí | 06-04-2005 | Valoració: 9

    Un comentari que destaqui, entre tots els comentaris que et fan, només es pot fer en un poema o relat on en tinguis pocs. He dir-te que he fet una lectura d'unes quantes coses teves, perquè em sento en deute i perquè em ve de gust. M'ha agradat molt el relat "L'ombra", crec que t'hi hauries de dedicar més als relats. "Si sabés que tinc poder" m'ha semblat un poema que diu moltes més coses que els seus versos, i he trobat "preciós" (que cursi) el de "Jo no faig poesia". Buff, però tot el que em queda per llegir-te!!!

    Biel.

  • Volar[Ofensiu]
    George Brown | 05-03-2005

    En un moment o altre sempre em pensat en fugir...
    ‘el vent em crema la pell'... impressionant, un forma magnifica de dir ‘no puc estar aquí!'... una sensació de la qual l'unica solució és fugir, no podem simplement tancar els ulls, o no escoltar, o cridar, o no olorar... és el sentit que costa més de controlar...
    Al llegir aquest vers, m'ha vingut l'imatge d'estar despullat damunt la sorra sense cap protecció contra el vent, càlid, ardent... cremant-me... i l'única solució possible era sortir corrent, però cap a on?...

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287977 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero