EL VELLET DE LA POMA

Un relat de: XALIEN
El fred gela com agulles en un cos vell i arrugat com el meu. L’hivern és la pitjor època per a un jubilat: pagues més llum, més gas, més aigua... Ara tiro de mantes que la meva dona em va deixar abans de morir. Jo sóc dels pocs que tenen la sort, -si es que se’n pot dir així- que una noia sud-americana em ve a preparar el menjar per a tota la setmana i em fa la compra. L’estat m’ha posat aquesta ajuda perquè soc vidu. Però si no puc ni comprar ni cuinar, que em queda ? Els meus fills ja fa anys que es van independitzar i tenen família. Bueno això m’han dit, perquè amb els escassos diners que tinc no em puc permetre anar-los a veure; i amb el poc temps que ells tenen tampoc poden baixar-me a visitar. Això sí, una targeta per felicitar-me el nadal no falta mai. Tampoc falta un “perdó per el retard” dos o tres mesos després del meu aniversari. A tot això l’únic que puc fer és, un cop al dia baixar a comprar una poma. La poma. I justament per això em coneixen, per a tot el poble. Jo soc: el vellet de la poma.
Avui és dilluns i com tots els dilluns el despertador, el meu vell despertador, sona a les set en punt. L’apago i em llevo. Les parets se’m repeteixen cada dia com si no hagués canviat res; però em falten moltes coses: l’olor d’ous ferrats, la Mercè cridant-me a esmorzar, el petó dels matins, anar a la compra i sentir com em renya per sortir desarreglat al carrer. Hi ha coses que no s’haurien d’acabar mai. Nosaltres que vam passar una dictadura, la gana i el canvi de les tecnologies; nosaltres que creiem que podríem amb tot si estàvem junts; aquest nosaltres s’ha convertit en un jo, que està sol.
Em poso la barretina i l’armilla gris, agafo les claus, uns cèntims i surto a comprar la poma. Baixar les escales de casa se’m fa pesat, els meus vells ossos no aguanten gaire. El sol brillant de la primavera em reconforta en tocar-me la cara. Tinc sort de que el supermercat queda a prop de casa meva, així no em canso tant. Quan entro ja em sé el camí de memòria: entro per el passadís del pa i la brioixeria industrial, tombo a la treta per els congelats i al final de tot, en una piràmide perfectament estructurada, les trobo, les pomes. Gaire bé sembla que m’esperin. N’agafo una a l’atzar i vaig a la caixa registradora. Pago i me’n vaig.
Tot el jovent marxa del poble, i amb ells, la vida. Cada cop sembla que aquest petit tros de món sigui més petit. Per a la gent gran com jo, que ens hi hem criat aquest petit lloc fins i tot se’ns comença a quedar gran. Però tot i els canvis, les davallades i sí, l'avorriment, jo sé una cosa: moriré en aquest poble.

Comentaris

  • PUBLICAT. Gràcies. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 06-12-2017 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1816

    TRIBUNA@GUIMERA.INFO

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Hola de nou,

    El text en format word NO pdf

    INDICA EL PSEUDONIM QUE VOLS POSAR I/O EL TEU NOM,

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-10-2017 | Valoració: 10

    Hio publicarem al NADAL DE CONTE

    T'agrada aquesta imatge :https://es.123rf.com/photo_16466512_anciano-caminando-en-al-aire-libre-la-manzana-en-la-mano.html

    Aquest any - amb el que està caient - l'esperit del Nadal sembla que no estàrà gaire actiu, oi?.

    Gràcies per endavant.

    tribuna@guimera.info

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 07-06-2017 | Valoració: 9

    Es un relat molt bent explicat i molt tendra per els que no hi son i els que hi queden sols continua escribint així arribaràs molt lluny!

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    SrGarcia | 31-05-2017

    Veig que tens sensibiliat i`empatia pels que pateixen. M'agraden aquests temes.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de XALIEN

XALIEN

5 Relats

10 Comentaris

3961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Tinc 18 anys, i visc a Barcelona. No se si els meus relats agradaràn a tothom ja que són d'una temàtica més aviat poc tractada. Tot i aixi, si aconsegueixo fer reflexionar ni que sigui a una persona, crec que ja hauré complert la meva petita missió. Em fa molt feliç rebre els vostres comentaris. Gracies per llegir-me!!! ❤❤