El valor de l’amistat

Crec que no vaig ser prou conscient del que volia dir “amistat” fins que em vaig divorciar. Jo em tenia per una persona molt autònoma i independent,... el dia que vaig punxar una roda del cotxe,... vaig assumir que en certes coses (no només en temes del cotxe) era molt “depenent”. Vaig descobrir que les amistats comunes es posicionaven,... quin mal rotllo,... i que qui pensava que estaria per recolzar-me…. no hi era. Va ser un camí dur, de voltar grups, conèixer persones,... provar,... fins que un dia, una familiar em va presentar unes amigues de la seva colla,... jo era reticent,... les havia vist en alguna discoteca,... i les veia “tibades”,... aquell cafè ho va canviar tot!. D’això en fa molts i molts anys ja,... i elles han estat un bon pilar per mi. Mai més he hagut de “buscar”. Senzillament vam connectar i molt. La colla ha anat creixent… però jo sempre dic que hi ha un “nucli dur” que per mi és molt important,... i que sí considero “amistat de la bona!” Hi son, hi som,... sense judicis, per acompanyar-nos quan ho necessitem. Malgrat el nostre dia a dia i les nostres realitats, i que potser no parlem prou ni ens veiem prou,... sabem que hi podem comptar. Afirmo amb CONTUNDÈNCIA que ÉS UNA DE LES MILLORS COSES QUE M’HAN PASSAT A LA VIDA, i estic agraïda per això.