El valent noi de l’escola Gran Xicot i el seu company Bartolomeu (inconclús).

Nota: aquest relat intercala el narrador protagonista (quan el narrador i el protagonista és un mateix) i el narrador testimoni (quan el narrador parla d’una altra persona, la qual és qui fa l’acció, com el dr. Watson, narrador testimoni, amb Sherlock Holmes).

.

Bona tarda. Em dic Edderick Thomson, però alguns m’anomenen el Gran Xicot per haver resolt, a vegades i quan tinc molta sort, alguns misteris i casos concrets. M’agrada vestir llampant de color vermell. Ah, i aquest d’aquí és en Bartolomeu, el, ehem, el meu millor amic.

Uf, ai Bartolomeu, que pesat que em resulta a vegades anar amb aquest noi, que fred, quin aire més distant, però crec que en el fons és una mena de filantrop a qui li agrada ajudar a la gent, especialment a les noies guapes. M’agrada la seva companyia i crec que és un bon nano a la seva manera. No obstant, no sé què té que m’incomoda…

- Crec, Bartolomeu – li diu el Gran Xicot, - que ja hem arribat a la casa de la senyora Thompson. Ara li trucaré a la porta. Mira com apareix… i al cap d’uns minuts ja m’he assabentat de l’alarma: ha desaparegut un candelabre de plata de valor d’uns quants milers de dólars, hem de procurar trobar-lo, pensaré en alguna pista…

Intrigat, el miro com pensa i rumia; l’he vist altres vegades fer el mateix i arribar a pistes sorprenents. Em pregunto com s’ho fa. Un ocell vola per l’aire mentre ell sembla mirar-lo. Aleshores ell diu:
- Ja ho tinc!! Anirem a demanar pistes al joier de la cantonada.

Jo, GX, crido en Bartolomeu que no estigui tant distret amb lo seu i avancem els dos cap al joier d’aprop. Jo em fixo en una noia molt atractiva que passa pel meu costat, m’aturo i el patós del Bartolomeu gairebé xoca amb mi. Entrem els dos a la joieria en concret…

Entro amb el meu Gran Xicot a la joieria. Em pregunto quines joies compraría ell per a una xicota en cas de decidir-se a comprar-ne una per a alguna. El Gran Xicot està xerrant amb un joier; els escolto a estones; sembla que el nostre heroi estigui rumiant-ne alguna mentre xerra. Ell li pregunta al joier sobre tipus de joies i quan sol guanyar ell en revendre-les en negociets “negres”. De sobte el meu amic alça un braç i em diu:
- Visca, Bartolomeu!! Ja tinc una pista important!!

.

(Potser continuarà…).




------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca