El tren

Fa dies que coincidim al mateix vago de tren. Tots dos baixem a la mateixa estació. Fa temps que ens somrient però no ens diem res, només ens mirem. Avui fem el camí cap a casa junts, sense dir-nos res. Només riem.
Comença a ploure. Les petites gotes d'aigua ens mullen divertides. Em dones la mà per ajudar-me a creuar el petit rierol de la plaça. Aquesta sensació de tocar la teva pell fa que el meu cor s'acceleri. Em mires als ulls i em perdo en la teva mirada; mentre tu retires el cabell de la meva cara, sento com acaricies tendrament la meva galta. T'atanses als meus llavis en busca del meu peto. Et deixo fer. Noto la teva olor que em fa desitjar-te. Ens fonem en un petó ardent. Ens mirem. M'agafes la mà per que t'acompanyi. La pluja no cesa però a nosaltres no ens importa.
Ens posem a cobert sota un balco de la plaça. Em tornes a besar i em descordes juganer els tres primers botons de la meva camisa mullada. T'abraço i busco tentativa el teu cos sota la samarreta. No ens importa qui ens vegi, només existim nosaltres.
S'obre una porta al nostre costat i sortim corrents com dos nens que han fet una malifeta. Anem fins al parc i ens deixem caure exhausts sobre la gespa mullada. Noto el teu membre sota el pantaló. Em pujo la faldilla i ens perdem en un llarg abraç fins que els postres cossos es fonen en un. Et sento dintre meu com cremes el meu desig i m'omples de paler. La pluja ens mulla juganera mentre els postres cossos es contrauen. Gemego al ritme de les teves envestides. Els postres cossos llisquen sobre la tafanera herba. Em petoneges tots els racons del meu cos sense deixar-te el més mínim detall. Recorro amb les meves mans les teves fortes espatlles, la teva esquena fins arribar a les teves natges que pessigo dolçament.
Sento com exclama el teu sexe i un calfred salvatge em recorre tot el cos. Ens estirem un al costat de l'altre contemplant els estels que apareixen vergonyosos al firmament.