Ja són les vuit

Ja són les vuit
Al rellotge del campanar.

Ja són les vuit
D'aquesta llarga tarda d'hivern.

Ja són les vuit
I en el meu cor
Tot s'ha tornat fosc.

Sento les campanes
Cantar en la llunyania.

Sento que ja no hi ets,
Perquè els meus braços
Ja no t'abracen.

Sento aquesta buidor
Que m'ofega l'ànima.

No sento el teu riure,
Les teves cançons de mitja tarda,
Les teves paraules tendres
Mentre m'abraçaves.

Sempre que puc
Torno en el temps,
Per poder tornar a viure
Tots aquells moments.

I ara,
Ja no et tinc
Ni et tornaré a tenir aprop;
Explicant-me històries d'amor,
Contes de fades
De cavallers i de pirates.

I ara,
Des de la maduresa
Et vull dir,
Iaia estimada,
Que sempre et duré arrelada
A la meva ànima.