Cercador
El tió...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
enmig de boscos...
on el tió esperava, arrecerat a la pinassa,
a dalt d'un arbre, dins la fullaraca,
i amb els nens i la família
que buscaven el seu tresor de fusta
amb ganes de trobar la llar, i l'escalfor :
el tot de la nostra empremta
que dibuixa un bell somriure
a cada rostre menut
de plena felicitat inigualable
Comentaris
-
i tant marc...[Ofensiu]joandemataro | 17-12-2012 | Valoració: 10
hem fet país i ho seguirem fent amb el nostre tió, la nostra llengua...
gràcies per compartir i ser tan compromès i amable, marc !!
rep una abraçada des del maresme
joan -
que bonic, Marc!!!![Ofensiu]teresa serramia | 17-12-2012
preciós...El bosc.., el tió....la il.lusió dels nens....
L'amor que ens salva..
Bon Nadal...
lluita...
Força!!!! -
M'encanta...[Ofensiu]Annalls | 15-12-2012 | Valoració: 8
la teva descripció...de veritat m'encanta.
Anna -
Els petits detalls[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-12-2012 | Valoració: 10
Molt bé Marc! Un poema senzill, senzillament preciós, preciosament escrit i descrit. La senzillesa del fet de recollir un tió al bosc i l'observació d'una cara infantil. M'has fet pensar amb el meu nebot Bernat, de quatre anys i tota la il·lusió del món. Et desitjo que passis un molt bon Nadal, ple de lletres i més lletres. Una forta abraçada poeta.
Aleix
-
Marc[Ofensiu]Gabriel M. | 14-12-2012 | Valoració: 10
Preciós i entendridor poema. M'ha agradat molt.
Una abraçada.
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872750 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.