El teu país i el meu

En els teus relats mostres il·lusions, amor i una pau que deixa a tothom bocabadat.

"El teu cor i el meu
començaven a bategar

al ritme
de l'amor més pur
i més net."

és magnífic, preciós, molt tendre....PERFECTE

les flors del camí que em porta a tu." Que maco!! Preciós!

"els nostres cossos
i les nostres ànimes,

s'anaven amistançant".

És magnífic, anar-se amistançant, oi?

Sí, ben aviat, però potser no serà un renaixement, potser serà un compàs d'espera...

Una abraçada.

volia dir que, com sempre, les paraules, amb la seva màgia,

permeten canalitzar totes les emocions: el seu embat, el colpeig del goig i de les penes.

que les lletres, les paraules em salven del vendaval, de la tempesta de la vida.

Escrius molt bé.

Trobes "paraula-color" d'infinits matisos, és per això que resulta tan captivador el paisatge emocional que dibuixes.

s'unifiquen les països, els idiomes, les geografies, les banderes, els himnes... i neixen flors que no tenen pàtria, són dels dos.
una abraçada.

"Les nostres foscors i les nostres llums " Quanta veritat hi ha en aquest trosset... com sempre aconsegueixes que bateguin tots els cors que arriben a llegir els teus relats...

Petonets

Yuna