El temps, ladre i amic

Avui he despertat
sobtat i neguitós
un vent del mes de març
ho regirava tot
les portes del balcó
obertes, bategaven
i un lladre se m'ha endut
allò que jo guardava.

He trobat a faltar
el que més estimava
joguines i un bressol
contes que jo explicava
rialles d'un infant
plors que jo acaronava
abraçades i petons
somriures i manyagues

Amb llàgrimes als ulls
he maleït el lladre
sense adonar-me que
encara em quedava
el bé més valuós
la joia més preuada
que dels teus llavis surt
cada cop que em dius pare

Quan sento dir aquest mot
se m'omple la casa
allò que el temps s'endú
m'ho torna altra vegada
el lladre bon amic
ha permès dia a dia
estar al teu costa
per veure com creixíes.

Sé que un altre matí
també despertaré
sobtat i neguitós
faci o no faci vent
l'amor se t'haurà endut
qui sap a quin indret
i jo feliç recordaré
alló que mai deixaré de ser.

Aquest poema és un cançó d'aniversari. es pot escoltar en aquest enllaç
https://www.youtube.com/watch?v=XT1N4eEu7no