EL TAXI

Un relat de: Cecilia Barral
EL TAXI
La dona que conduïa el taxi tenia els cabells curts i tenyits de color morat. Al clatell se li dibuixava un minúscul tatuatge amb tres punts perfectament alineats en vertical. Com havia crescut de manera desordenada tenia les espatlles amples i les cames molt llargues, això li donava un aspecte de certa rudesa que contrastava amb les faccions delicades del seu rostre. Quan va néixer, la seva mare li va posar el nom de Jordina, segurament per recordar una amiga de la infància que havia mort quan només tenia nou anys. La Jordina portava el taxi com podria haver portat un camió, amb fermesa i seguretat. Podríem dir que feia vida allà dins, una nevera portàtil amb begudes i alguna cosa per picar, un necesser amb tovalloletes, alcohol i iode, un estoig de maquillatge, una petita ampolla de "La vie est belle" i unes quantes revistes. Però sobretot i ben a prop seu la càmera de fotos. De vegades, quan pujava algú al taxi que li semblava interessant, li demanava per fer-li una foto o unes quantes. Li explicava que estava preparant una exposició i recollia material pel seu projecte. La majoria es deixaven fer i inclús es sentien importants i tot. Potser, era el seu tó de veu o el seu somriure que donava confiança. O l'olor sensual que feia el vehicle. Fos com fos, ella gairebé sempre acabava seduint a qui se li apropava.
Aquell matí, s'havia despertat amb unes paraules al seu cap "La regla infal·lible de les tres opcions" i la imatge de la tieta Felicia present. Ho va recordar immediatament a l'obrir els ulls, però després ho oblidaria.
Mentre donava tombs per la ciutat, una trucada del centre va fer l'encàrrec de recollir una dona al carrer Consell de Cent 153, com que ella voltava per la zona s'hi va apropar. Va parar en doble fila just davant del número 153. Una dona amb un abric de mouton blanc i ulleres de sol esperava a la vorera. S'hi va atansar immediatament i va pujar al cotxe.
-Bon dia, vostè dirà.
La dona es va traure les ulleres de sol i va mirar a la conductora estranyada.
-Perdoni..., vostè és una dona
-Com diu?
-Jo he demanat específicament que fos un home qui conduís el taxi.
La Jordina va trigar dos segons, pacientment es va girar i va recolzar el braç dret al seu seient per poder mirar directament als ulls de la dona.
-Quin problema hi ha si sóc una dona?
-Problema no hi ha cap. Només he dit que vull un home, no m'agrada que quan vaig en cotxe el condueixi una dona.
-I.., perdoni que li pregunti, però vostè condueix?
-No! Jo no, en cap cas
-Així que vol un home! Cap problema.
La Jordina va obrir la guantera, va traure una barba postissa de color negre i una gorra d'home i va tornar a buscar la mirada de la dona.
-I ara? Li semblo prou home? -Amb una veu greu molt forçada-
La dona de l'abric blanc la mirava arronsant les celles i fent moviments negatius amb el cap. S'arreglava els cabells buscant paraules coherents dins del seu cervell. Però només se li va acudir dir:
-Però segueix sent una dona!
La Jordina va ignorar el comentari i li va tornar a preguntar on volia anar. La dona estava nerviosa i mirava el rellotge, feia tard a la seva cita. Indignada, però resignada, li va donar l'adreça.
-A l'hotel Atenea si us plau.
La dona anava parlant en veu baixa, queixant-se i esbufegant, la Jordina li va atansar unes revistes.
-Miri, aquestes revistes en particular són totes d'homes, models, bombers, exploradors..., el trajecte se li farà més amè.
Mentre s'arreglava la barba i observava pel retrovisor la reacció de la seva clienta, va apujar lleument el volum de la música. En arribar al seu destí, la Jordina li va demanar si li podia fer una foto, la dona s'hi va negar en rodó.
-Què li dec?
-Trenta-cinc euros
-Però..., el taxímetre marca trenta euros no trenta-cinc!
-Si..., però en aquest viatge hi ha suplement. Els homes sempre cobren més per fer la mateixa feina. Vostè ha volgut un home i jo li he fet d'home. Això és trajecte fet a mida, home i barba inclòs.
La dona no va discutir, era tard i tot plegat se li estava fent molt feixuc. Va pagar i va sortir del taxi.
La Jordina va pensar en la regla infal·lible de les tres opcions i amb la tieta Felicia. És important? Hi ha una altra opció? Vols assumir el risc? I va assignar el SÍ a les tres qüestions mentre es treia la barba. SÍ, era important no perdre aquell viatge. SÍ, hi havia una altra opció, li podria haver dit a la dona que esperés un altre taxi i SÍ, volia assumir el risc. Es va gratar el clatell i va seguir conduint pels carrers de la ciutat.

Comentaris

  • DISCULPES[Ofensiu]
    Cecilia Barral | 20-11-2020

    Ssi, ha estat un error, em sap greu, només el volia incloure com a relat.
    Gràcies

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]
    Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio | 20-11-2020 | Valoració: 5

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació de l'XI Concurs ARC de microrelats a la Ràdio GÈNERES NARRATIUS, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.
    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Clicar a la pestanya sense voler concursar complica la feina dels qui fan l’esforç de dur un cert ordre en els relats presentats, és per això que us agraïm que ho tingueu en compte per a propers relats que desitgis publicar, la pestanya del concurs sols per a relats a concurs.
    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Cecilia Barral

4 Relats

5 Comentaris

1796 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33