El tanga assassí

Un relat de: Pedra

Dilluns, 7.45 am.
La Tània s'estava preparant per anar a l'insti i tenia un problema: el tanga meravellós talla XS que s'havia comprat el dissabte al Zara l'estava matant. La tireta del darrera se li clavava al cul i cada cop que es movia li fregava tota la zona. La Tània va calcular que a l'hora de dinar el tindria com aquells micos dels documentals del National Geographic. Estava desesperada. Els texans negres descolorits nous de trinca del Mango només quedaven bé amb aquell tanga negre de beta ampla que l'estava assassinant. La Tània va començar a somicar; el món era una merda. Tan bé que li quedava el conjunt amb aquell top sense tires que li havia regalat la seva mare per l'aprovat just en anglès! I ara què? Tots els altres que tenia eren de color i no hi lligaven ni amb cordes. Sí que tenia unes calces negres, però senzillament no podia posar-se-les. Era absolutament necessari que la tira d'un tanga s'albirés cada cop que s'acotava. La Tània no volia per res del món ser diferent de la resta de noies de l'insti. Va fer una profunda inspiració i es va resignar a aguantar el dolor.

Dilluns, 8.10 am.
La Magda observava els seus alumnes mentre s'anaven col·locant als seus respectius llocs. Era un procés en què es prenien el seu temps: els petons de salutació entre les noies eren indispensables per a començar bé el dia i també l'intercanvi de les últimes novetats. La Magda no aconseguia imaginar-se què podia haver passat d'interessant en deu minuts, ja que sabia que només llevar-se totes es comunicaven pel mòbil i que s'havien passat tres o quatre hores la nit anterior penjades del Messenger. Els nois no estaven tan actius a primera hora; es limitaven a fer badalls i fregar-se els ulls. La Magda tenia prou anys d'experiència com per no deixar-se enganyar per la seva actitud matinal; sabia que al cap de vint minuts es despertarien i que l'últim terç de la lliçó seria un caos d'avions de paper sorprenentment ben dissenyats per al vol sense motor i de fastigoses boles ensalivades projectades amb gran habilitat en direcció als culs femenins.
Llavors la Magda es va fixar en la Tània, que caminava d'una manera força estranya, com les vaques, que van tauperes quan tenen les mamelles massa plenes. De seguida es va penedir de tenir pensaments tan poc caritatius però s'havia de reconèixer que la vaca era l'animal més apropiat com a segons terme de la comparació en una frase amb el subjecte "Tània". La Tània es movia amb ben poca agilitat entre el grup animat de noies i portava al rostre un somriure forçat, una ganyota molt allunyada del seu habitual posat rialler. De fet, la Tània tenia un d'aquells riures que tot mestre odia, d'aquells que sempre sonen fora de temps, duren massa i provoquen altres riures per contaminació. Finalment, el 90% de la classe ja era a lloc i la Magda va decidir començar. Aquell dia tocava oracions subordinades substantives de complement directe i la Magda intuïa que, un cop més, només les tres noies de la primera fila a la dreta i el xicot de les ulleres del fons a l'esquerra podien treure una mica de profit de la lliçó, ja que eren els únics que tenien una certa consciència de què era una oració subordinada. Va fer el cor fort i va començar a introduir el tema, repetint cada explicació tres o quatre vegades amb diferents paraules i fent servir multitud d'exemples malgrat tenir plena consciència que no servia de res, perquè els que ho podien entendre ja feia mitja hora que ho havien entès, i la resta no ho entendrien mai de la vida perquè de tot allò senzillament en passaven.

Dilluns, 8.45 am.
La Tània va sentir el contacte humit del projectil de paper just per sobre la tira del tanga i va somriure satisfeta. Valia la pena tot aquell patiment. La cosa funcionava. Només calia assegurar-se que l'autor de l'agressió fos qui havia de ser: l'Alex, el mascle més desitjat de tot l'insti. La Tània es va girar i va posar cara de mala llet (no li va costar gaire perquè estava sota tortura). Efectivament, com deien a les retransmissions esportives, l'Àlex tenia el cos del delicte a la mà, la canya del boli, i somreia amb malícia. La Tània va augmentar dues talles de pura satisfacció, la qual cosa va fer perillar encara més el difícil equilibri de dolor-plaer que suportava. Va voler fer un comentari adient a la situació per tal que l'Àlex veiés que era una dona de món, alguna cosa com ara "Em ralles, imbècil!", però no va poder perquè tota la zona dels malucs i entre les natges li feia zum-zum i gairebé no podia respirar. Es va tornar a girar de cara a la pissarra, sense gosar moure's. Els batecs del cor cada cop eren més lents, alguna cosa, concretament el tanga, li estava tallant la circulació.

Dilluns, 8. 50 am.
La Magda ja feia estona que s'havia donat per vençuda pel que fa a intentar explicar la mecànica de construcció de les maleïdes oracions i ja els havia escrit els exercicis per deures a la pissarra. Sabia que allò era un senyal per donar la classes per acabada, tot i que en teoria els últims deu minuts eren per començar a llegir els enunciats i demanar dubtes. Tots van començar a sortir, amb molta més prestesa que a l'entrada, tots menys una, la Tània. La Magda es va quedar mirant-la i el cor li va fer un bot: la Tània, que habitualment lluïa unes galtes enceses de color rosa pujat que el maquillatge del super no aconseguia difuminar, estava blanca com el paper i obria i tancava la boca com fan els peixos quan els treus de l'aigua. Tot d'una, es va desplomar amb un cop sord.

Dilluns, 12.20 am.
Informe del servei d'urgències:
"Ingressa a les 9.20h pacient de sexe femení amb símptomes d'ofec i tallada de circulació. Reanimació efectiva. Realitzada exploració per determinar la causa. Trobades marques profundes en la zona del voltant dels malucs i entre les natges. Causa del defalliment: col·lapse circulatori per compressió de tanga."
Nota per a l'administració: causa no estandaritzada, codi inexistent.




Comentaris

  • phanthon | 22-05-2007

    molt ben narrat i en alguns moments divertit

  • Bolet | 22-05-2007 | Valoració: 9

    M'encanta, he rigut molt. És molt bo i està molt ben narrat! Les comparacions també són perfectes i el to irònic l'adient.

  • Apa aquí!!![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 22-05-2007

    Quina tallada de circulació més bestia: per un tanga!

    Un relat força divertit.

l´Autor

Pedra

4 Relats

7 Comentaris

3042 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75