El Sol de la nit

Un relat de: Sahara

Tothom m'ignora,
ningú em diu res excepte tu.
Ningú m'escolta,
és com si cridassi al buit.

Contemplant les estrelles,
caminant per damunt la mar,
demanant-me si tu existeixes
o si és un somni tot plegat.

Esperant que el dia arribi
i que l'ahir surti del meu cap.
Superant que me critiquis,
la porta oberta he tornat deixar.

I és que tu per mi
segueixes sent el Sol de la nit

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer