El darrer dia

Un relat de: Sahara

El darrer dia s'acosta, sé que no tornaré.
Però com els records que es difuminen
quan tiram la vista enrere,
esper deixar un rastre d'arena, de pols o de fum.

Ets el Sol que dona llum a la meva vida.
No em vull endinsar en un món, sense tu,
de tenebres, foscor i bogeria.

Allibera'm, d'aquesta angúnia em vull desfer.
Et sembla mentida que parli amb les parets,
però em donen tot el que tu em lleves
quan et veig a l'horitzó i,
apropant-me mires a un altra cara.

Llavors la meva ànima es fa a bocins
que perd pausadament pel camí.
No sé si tendrá prou forces per volar
el darrer dia...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer