El sol de Kavafis

Un relat de: Mon Pons

"El Sol de Kavafis"

Mirà el mar...

i)

Amb força intangible una corol·la d'or s'escrostonà abatent un somriure
entremig de bruc cremat i espígol destenyit de pluja roja.

ii)

Desbordà el desig; ordit d'espuma i raigs d'aigua.

iii)

S'assegué, davant l'horitzó enfollit d'aus blanques
i es fongué indiferent, amb el sol.

Comentaris

  • La Mediterrània...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-01-2005 | Valoració: 10

    ...s'escola pels teus versos, per les teues imatges... Són paraules i sons de la mar nostra; el color encés
    i la llum càlida de les terres que acull...
    Magnífic!!

  • Suposo...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 09-01-2005

    que s'hauria de llegir observant l'obra de Kavafis, però així llegit, ja em sembla prou suggeridor... Fondre's amb el sol com aquell qui res... Qui pogués!

  • També m'agrada Kavafis![Ofensiu]
    Lavínia | 09-01-2005 | Valoració: 9

    Has agafat l'esplendor que transmet la poesia d'aquest autor!! a més la forma del poema també m'agrada.

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    T. Cargol | 09-01-2005

    Pel lèxic i les imatges