EL SOBIRÀ DE SANTA CREU D’HORTA

El camí des d’ Osor – practicable amb qualsevol vehicle, posant-hi la màxima atenció – fa justícia a la denominació de la comarca.

Tradicionalment la principal font econòmica de la propietat del Sobirà, dit en ocasions de la Santa Creu i/o de la Santa Creu d’Horta, ha estat la fusta de castanyer, amb la qual es feien els cèrcols de les bótes i, actualment, les perxes per a mobles.

El llinatge original dels Sobirà ( es cognominaven així ) es va extingir a principis del segle XVIII (1716).

Els àrabs anomenaren aquest terme al-auzur ‘ les torres enlairades’, i val a dir que l’encertaven plenament – amb segles d’anticipació - pel que fa a la torre del Sobirà.



No hi havia ningú – llevat dels gossos – i ens limitàvem a retratar – des d’una posició no gaire bona – la casa que feia servir sovint en els seus films , Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 - Barcelona, 2006 ).

Ens agradaria saber el mestre d’obres i/o l’arquitecte que aixecava aquest edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan l’agricultura era la primera activitat econòmica del país – no fa tant de temps - , aquesta era una de les ‘grans cases de Catalunya’.

Fer un tomb per la Catalunya Vella i Bella, és molt recomanable, i us farà evident que en la llengua catalana anterior al genocidi de 1714, es feia servir l’article salat, i no EL, LA, LOS, LAS que ens imposaven a sang i foc els nostres veïns/botxins, com també allò de BAIX i ALT – enlloc de sobirà i jussà – que ha fet dissortadament fortuna en el món polític i administratiu, i fins en alguns sectors ‘culturals’