El silenci

Un relat de: sants78

El món desperta, com cada matí,
però avui el Sol sembla nou.
Com una bola freda d'atrezzo.
I fins i tot, mirant-lo fixament,
crec veure el fil que el sustenta.
El vent bufa portant olor al meu nas.
Però és una olor d'embolcall,
de plàstic, de petroli.
Han estrenat un món nou,
però no hi ha cap festa,
no hi ha música, ni veus, ni ocells.
Tot és silenci,
un terrible i sorollós silenci,
que no porta pau a la meva ànima,
sinó sols les inexplicables ganes de cridar
fins arrencar-me la veu.
Però a aquest nou món
els homes han estrenat noves orelles
sordes.

Comentaris

  • rbbarau | 09-06-2007

    molt bo.

  • realisme[Ofensiu]
    ANEROL | 09-06-2007 | Valoració: 9

    molt ben plasmat en un poema concentrat, clar, i, llàstima, massa real;

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

437015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]