El seu nom, el meu nom, el nostre nom: LAURA

Recordo la meva infància ajaguda a la gespa, observant el cel ennuvolat. Em fascinava com es movien els núvols, m'hi podia passar tota la tarda, mentre somiava que algun dia jo també seria núvol, per poder viatjar, i anar des de Montblanc, fins a la Xina,

Que algun dia ho deixaria tot enrere,
per embarcar-me a l'aventura;
que algun dia deixaria de ser qui sóc,
per passar a ser núvol.

Ara un d'aquests núvols a viatjat molt, hi ha tornat perquè aquella nena de vuit anys vegi el que escrit ben fort hi posa, el seu nom, el meu nom, el nostre nom: LAURA