El senyor de la nit ha segrestat la lluna

Un relat de: frayle

Fa milers i milers d'anys, quan la Terra encara era un nadó i Mart era com un cigró, va néixer la Lluna i lluïa la seva resplendor il·luminant tot el Sistema Solar i amagant totes les estrelles que tenia al seu darrere. El Senyor de la nit, senyor de totes les estrelles, observava orgullós la lluïssor de les seves estrelles i es va enfadar amb la Lluna perquè destacava més.
El Senyor de la nit, amb una ràbia impressionant, va segrestar la lluna. Ho va fer a plena nit perquè el germà de la Lluna, el Sol, no se n'adonés i no els pogués trobar. Però el que no sabia el Senyor de la nit era que una estrella amiga del Sol, una estrella molt amiga, l'estrella Polar ho va veure tot i, més ràpida que una estrella fugaç, va anar a avisar el Sol.
Quan el Sol va sentir les noves va córrer a la zona més fosca de l'univers, allà on no hi arriba ni la llum més forta, al cau on la seva germana estava segrestada.
Un cop allà, el Sol va preguntar al Senyor de la nit perquè havia segrestat la Lluna. El Senyor de la nit va respondre que per culpa de la llum de la Lluna no es podien veure les seves estimades i precioses estrelles.
El Sol, en sentir aquesta resposta, es posà a riure i va dir:
- "Arribarem a un acord."
I per això i fins al dia d'avui, cada vint-i-vuit dies la Lluna desapareix totalment de la capa del cel i deixa lluir les estrelles del Senyor de la nit.

Comentaris

  • esperant nous relats[Ofensiu]
    ambelma | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Hola relataire
    he llegit els tres relats que has escrit, m'han encantat, tens tanta imaginació que és normal que no et deixi dormir i a més saps triar les paraules.

    M'agradaria seguir llegint-te, a veure si publiques de nous.

  • Meravellós conte.[Ofensiu]
    JOANPG | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Com has millorat! No m'extranya que t'hagin publicat escrits teus ja que si tenen aquest nivell seràn boníssims.
    Endevant amb la teva prodigiosa imaginació i la manera d'expresar-la.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Terra, Cel... El Firmament[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 19-12-2008 | Valoració: 10

    Quina sorpresa... Un relat pur. Una bella història, un història còsmica.
    M'agradaria destacar la senzillesa del text, que declina com l'aigua al riu. ¡Qué difícil de plasmar!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frayle

3 Relats

15 Comentaris

4075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Tinc 14 anys i m'encanta imaginar-me histories abans d'anar a dormir ! Peró sempre s'em oblidava i un dia vaig decidir apuntar-les .