Cercador
El secret de la festa de l'aigua. (Secrets)
Un relat de: Jere Soler G-Marc... escolta. -fa el cap d'estudis.
-Digues.
-El Consell Escolar ha decidit allò de la Rayssa. Han dit que som una escola laica, i que... o es treu el mocador, o se'n va a casa.
-És una injustícia. -el professor enfosqueix la mirada.
-És el que hi ha, no t'hi encaparris.
De primeres parla amb la Rayssa; després ho explica a la resta del grup.
Els adolescents s'indignen.
-No és just que ens diguin com ens hem de vestir!
-¿I si vull venir amb una estrella tatuada al muscle, què...? ¿Diran que sóc jueva... i que faig proselitisme?
-Si veig algun professor amb un anell de matrimoni, li faré treure!
Una nena aixeca la mà i exposa una estratègia; la classe riu, en Marc tremola. Ho continuen reflexionant a l'esbarjo quan en Marc ja no hi és. A la fi prenen una decisió i es proposen de no dir res a ningú fins al moment d'actuar; serà el dia de la festa de l'aigua.
Es passen tota la setmana preparant l'acció enmig d'un absolut secret.
Arriba el dia de la festa, i la piscina del poble acull els pares, els professors, els representants de l'ajuntament... Sona l'himne. L'alumne amb millor expedient llegeix un manifest. En acabar, tothom es remulla.
En Marc està nerviós; busca els seus alumnes i no els troba.
De sobte, clissa una de les nenes amb una pancarta sota del braç; al seu darrere, la segueixen gairebé tots els alumnes del grup. Sense temps a reaccionar, observa com despleguen un rètol i com comencen a cridar i a repetir:
-Tots som la Rayssa!
A la pancarta, s'hi llegeix: "L'ocultació del cos és una imposició ancestral dels poders religiosos, i nosaltres som una escola laica"
Després, tots els alumnes del grup es treuen el banyador i es llancen a l'aigua enmig de rialles i xiscles.
En Marc es grata el cap, s'ho rumia... i, amb un lleuger tremolor de cames, també es despulla.
-Espereu-me nois...
l´Autor

194 Relats
829 Comentaris
290836 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005.De tant en tant, m'hi torno a acostar, tot i que ara no escric tant.
Jo sóc dels temps del foster, el pivotatòmic, la quetzcoatl, el qwark, el Mandalf, el Biel Martí, la Llibre, el Bruixot... I me'n deixo molts.
Vaig patir un ictus al 2021, i d'ençà d'aquell moment, el meu ritme en tot és molt més lent. Tot i això, l'any passat encara vaig poder aconseguir el somni d'escriure una obra de teatre, que me la seleccionessin en un concurs i que em representessin l'obra.
Al costat de l'escriptura, ara em dedico a fer cinema (curtmetratges), a donar a aquest procés un enfocament didàctic, i a presentar els curts fets pels meus alumnes a diferents festivals.També em dedico a cantar i a compondre cançons. Paral·lelament, tinc una activitat reflexiva que em mou a escriure sobre temes una mica més profunds amb determinades persones.
Òbviament, a part d'això també treballo. Haig de menjar i haig de canviar el món!
El meu canal de YouTube de cançons:
... CANÇONS
També tinc un blog que ja té 19 anys:
...:-))) : NUESA LITERÀRIA
Últims relats de l'autor
- No vull ser perfecte; vull ser lliure.
- L'últim drac viu
- Calçots
- Soc capità del meu trepig
- Hòstia! Prou ja! No?
- Ells, tots sols, ja s'espavilen.
- El vestidisme; una neurosi col·lectiva i invisible.
- Ella
- Alè
- Injustícia
- Com pot no haver-hi "xiringuitos"?
- Recepta de la pau
- L'himne dels rebels
- Cada bri...
- Fat

