El savi

L'altre dia vaig intentar trobar un home savi, es pot dir que vaig recórrer tot el món, i sí, el vaig trobar. Estava a un carrer molt obscur. Em vaig asustar però em vaig apropar a ell. Li vaig demanar que sisplau, em canvies tot el que sentia per tu, per un detall, per una paraula.. per alguna cosa que només fos UN. I sí, m'ho va intercanviar: un t'estim. Amb aquest t'estim vull fer-te entendre tot el que signifiques per jo, les gràcies per tot, perquè vull que lo teu amb lo meu sigui per sempre, una cosa eterna. Tota una vida al teu costat és l'únic que et deman. No em deixis mai, sisplau! Aquests tres mesos que em va costar aconseguir-te, ho vaig passar malament, et necessitava. No podia suportar que diguessis la paraula "Laura", l'odiava, t'odiava. Si m'estimaves, perquè no la deixaves? M'ho vas fer passar fatal, però tot això ja s'ha acabat. Ara que et tinc, no et pens amollar. Et necessit a cada moment, a cada minut, a cada segon... Podria donar-hi mil voltes per cercar les paraules precises. Tal vegada també hauria de mirar d'explicar-ho de manera que s'entengués, però... amb un T'ESTIM no et basta? Que més vols que et digui, va, dim, que més vols que et digui? que ets lo millor que m'ha passat en aquesta vida? que ets la persona amb la que vull compartir tots els dies de la meva vida? que amb tu tot m'importa realment un pebre? que quan estic amb tu, el que m'envolta és com si no hi fos? que si et passa alguna cosa, per molt petita que sigui, els meus ulls ja brillaran? doncs si, tot això es vera. T'estim com no ho he fet a ningú mai. T'estim més que res, més que ningú. El savi té raó... que t'estim. Per sempre carinyo meu.