Cercador
EL SAGRAT COR DE MIRALLES. CASTELLVI DE ROSANES
Un relat de: Antonio Mora VergésVolíem l’Antoni Calvo Uribe, i l’Antonio Mora Vergés, visitar l’església monumental de nau única del que fou convent augustinià de Santa Maria de Miralles; no en trobàvem a la pàgina del Bisbat de Sant Feliu cap informació, pensem que el temple podia estar dedicat al Sagrat Cor.
Ens explicaven que actualment és de PROPIETAT PRIVADA, i en conseqüència no ens permetien accedir-hi.
Hem fet arribar una petició a l’ajuntament per poder visitar-ho, i/o, alternativament que treguin de la pàgina web del Municipi, aquesta informació.
Alguna dada relativa a la història d’aquest lloc inaccessible :
Bertran Nicolau, mercader barceloní, va ser el fundador de la Casa de Déu o convent augustinià de Santa Maria de Miralles. Nicolau havia escollit dues frases del convent de Sant Agustí de Barcelona, Joan Casany i Francesc Corones, per a realitzar la fundació, emplaçada originàriament a Sant Pere de la Gornal. El 1414 aquests dos frares adquiriren de Guillem Codorniu de Gelida la quadra i castell de Miralles i la convertien en convent. L'anagrama del fundador, Bernat Nicolau, apareix repetidament a les pintures de la capella i els seus enteicinats, aixó com als entexinats de les sales gòtiques del primer i segon pis.
A la mort del primer prior del convent de Miralles, Joan Casany (1424), el convent de Sant Agustí de Barcelona va intentar apoderar-se dels béns de la fundació de Nicolau i la dissolució del convent de Miralles. El ple va durar fins el 1435, quan el papa Climent VIII, a qui havia apel•lat la comunitat de Miralles, va dictaminar en contra de la dita dissolució i va manar que fossin restituïts a la comunitat de frares agustinians de Miralles els seus béns.
El 1774 els frares augustinians de Miralles van bastir de nova planta, al costat de l'antic recinte, una església monumental de nau única, que també s'ha conservat. Es cobreix amb volta de llunetes i té capelles laterals entre els contraforts, els altars de les quals, com l'altar major, reberen decoració mural en imitació de retaules, d'un barroc popular.
Si teniu més informació, i/o coneixeu la forma d’accedir a l’Església, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
Ens explicaven que actualment és de PROPIETAT PRIVADA, i en conseqüència no ens permetien accedir-hi.
Hem fet arribar una petició a l’ajuntament per poder visitar-ho, i/o, alternativament que treguin de la pàgina web del Municipi, aquesta informació.
Alguna dada relativa a la història d’aquest lloc inaccessible :
Bertran Nicolau, mercader barceloní, va ser el fundador de la Casa de Déu o convent augustinià de Santa Maria de Miralles. Nicolau havia escollit dues frases del convent de Sant Agustí de Barcelona, Joan Casany i Francesc Corones, per a realitzar la fundació, emplaçada originàriament a Sant Pere de la Gornal. El 1414 aquests dos frares adquiriren de Guillem Codorniu de Gelida la quadra i castell de Miralles i la convertien en convent. L'anagrama del fundador, Bernat Nicolau, apareix repetidament a les pintures de la capella i els seus enteicinats, aixó com als entexinats de les sales gòtiques del primer i segon pis.
A la mort del primer prior del convent de Miralles, Joan Casany (1424), el convent de Sant Agustí de Barcelona va intentar apoderar-se dels béns de la fundació de Nicolau i la dissolució del convent de Miralles. El ple va durar fins el 1435, quan el papa Climent VIII, a qui havia apel•lat la comunitat de Miralles, va dictaminar en contra de la dita dissolució i va manar que fossin restituïts a la comunitat de frares agustinians de Miralles els seus béns.
El 1774 els frares augustinians de Miralles van bastir de nova planta, al costat de l'antic recinte, una església monumental de nau única, que també s'ha conservat. Es cobreix amb volta de llunetes i té capelles laterals entre els contraforts, els altars de les quals, com l'altar major, reberen decoració mural en imitació de retaules, d'un barroc popular.
Si teniu més informació, i/o coneixeu la forma d’accedir a l’Església, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.