El romper

Mt 27,51 , la terra tremolà, les roques s'esberlaren... amb aquestes paraules ens explica l'evangelista que succeí en el moment de la mort a la creu de Jesús de Natzaret .

Cada any, a les dotze de la nit, a les petites places majors, porxades en la seva major part, d'alguns pobles del baix Aragó, Alcorisa, Andorra, Albalate, Urrea de Gaén, Hijar, la Puebla de Hijar... es reuneixen milers de persones, amb timbals, tambors i bombos i vestits a cada poble amb una túnica de color diferent, negre, blau, morat... esperen pacientment el senyal que acostuma a fer la primera Autoritat Municipal amb el bastó, en el moment en que coincideixen les dues agulles del rellotge, en el punt de les 00,00, per intentar si més no, emular l'efecte espaordidor de la mort de Jesús.

S'ha d'anar un dijous Sant al baix Aragó, i des de qualsevol racó d'una de les seves places majors, esperar que com al Centurió del que ens parla Mt 27,54 també puguem dir nosaltres: És veritat: aquest era el fill de Déu !

Del moment inicial en que comencen a sentir-se , timbals, tambors i bombos , se'n diu pels qui veuen en això una manifestació de religiositat, "el romper", per a qui redueix aquesta singular costum a un fet lúdic, estem assistint a "la tamborrada", en un o altre cas, l'atenta observació de les persones, un permetrà copsar que el terrabastall que provoquen tots aquests instruments de percussió, dona una sotragada en allò més íntim de tots i cadascun dels espectadors. Passat aquest moment, tothom recupera la seva màscara i torna a exercir el seu habitual rol.

Recordo en ocasió d'un sopar prop d'Hijar, que la parella de la taula del costat, veïns de Madrid, segons ens van explicar ; .ell vestit amb la túnica de Calanda, i ella i els dos fills menuts amb roba de carrer, en comentàvem que durant l'any vivien allunyats de tota pràctica religiosa, però d'ença que havien vingut, ja de solters a veure "un romper", l'home no deixava de tornar cada Setmana Santa. Amb la seva túnica morada i/o violeta, destacava molt al costat de la sobrietat de la vestimenta negra que porten a Hijar; quan l'Alcalde recolzant-se en un fanal que hi havia al mig de la plaça va fer el senyal, el bombo del madrileny va esdevenir protagonista, i en un període de temps inferior a cinc minuts, va convertir a aquell home en una força de la natura, que provocava certament l'efecte que descriu Mt 27,51, la terra tremolà, les roques s'esberlaren; quan els diferents grups abandonaven la plaça per començar a voltar pels carrers de Hijar , l'home del bombo, el que vivia allunyat de tota pràctica religiosa durant l'any, i tornava cada Setmana Santa, estava extenuat físicament, però s'havia transfigurat alhora en un ésser nou, simple, senzill i feliç. M'explicava la seva esposa que aquesta sensació perdurava en ell, més enllà d'aquella celebració.

Hi ha certament coses que s'han de viure, i sense cap dubte, " el romper" és una experiència vital que tothom hauria de conèixer. Aquest any ja no us serà possible, però teniu per endavant un llarg període per planificar el vostre temps, de manera que la propera Setmana Santa us pugeu trobar a les dotze de la nit, a qualsevol de les petites places majors, porxades en la seva major part, d'alguns pobles del baix Aragó, Alcorisa, Andorra, Albalate, Urrea de Gaén, Hijar, la Puebla de Hijar... i, esperar que com al Centurió del que ens parla Mt 27,54 també a vosaltres us arribi la seva percepció: És veritat: aquest era el fill de Déu!


© Antonio Mora Vergés