El romànic de Caldes de Montbui. Vallès Oriental

Quan endegàvem aquesta iniciativa d’agrupar en un sol text, totes , o la major part de referències patrimonials d’internes històric que hi havia en una ciutat, Vila o Poble, anunciàvem que això tindria continuïtat .

En aquesta ocasió parlarem de Caldes de Montbui, municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca (el Farell, 789 metres altitut.); és travessat de nord a sud per la riera de Caldes.
Limita amb els municipis de Lliçà de Munt (SE), Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells (E) i Sant Feliu de Codines (NE) del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans (S), Sentmenat (W), Sant Llorenç Savall i Gallifà (N), pertanyents a la comarca del Vallès Occidental.

En aquest cas trobaria la col•laboració inestimable del Raimundo Garcia Carrera, autor de ‘ Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui’, publicat per Editorial Ègara, dins la col•lecció monografies Vallesanes.

En el text s’inclouen localitzacions que pertanyen avui a d’altres poblacions; això en els propers anys, amb la prevista concentració de municipis , per reduir el dèficit propiciat per l’estultícia i la corrupció, possiblement farà recuperar els ‘límits històrics’. En tot cas, nosaltres seguim força la tesis de l’autor.

Visitàvem – amb anys de diferencia - , Sant Mateu de Montbui, prop del Castell; Sant Martí de Rovinyò; Sant Tomàs Becket; Sant Sebastià de Montmajor; Sant Fruitós, dins del Mas Fritos; Sant Miquel de l’Arn, prop de la Torre Roja, i en companyia del mateix Raimundo Garcia Carrera, les minses runes de Sant Miquel de Martres. Inclourem també – malgrat tractar-se d’una església de nova planta, Sant Julià de Torre Marimon.

Caldes de Montbui ofereix certament moltes més coses : conserva encara una bona part dels rentadors públics; és interessant resseguir el llit de la riera per veure les runes dels antics molins; i per descomptat cal visitar les seves fonts termals – particularment la famosa ‘font del Lléo’, el Santuari del Remei,



i si us ho podeu permetre gaudir de les seves aigües de merescuda fama. Ah!, els seus llegendaris ‘carquinyolis’, son d’obligada degustació. Deixar constància del nostre agraïment al Raimundo Garcia Carrera, i recomanar-vos visitar – si no ho heu fet encara – la Vila de Caldes de Montbui, on podreu gaudir encara del plaer de caminar per llocs encisadors.