El repte de la Confederació

DECISIÓ

La reunió es produeix en un món llunya, els dotze cabdills de la confederació estan preocupats pels esdeveniments que últimament es produeixen en els confins dels seus dominis. Han proliferat els atacs dels mutants i cada cop els seus enemics son més i més forts. Fa poc temps ja ha caigut un dels planetes exteriors i si segueixen així aniran caient poc a poc tots els demés.
El que els aterra més és el sistema dels depredadors. Arriben i com que son milions i no els importa morir, més tard o més aviat acabaven per destruir les defenses més poderoses. No necessiten naus per viatjar per l'univers, s'alimenten de l'energia de qualsevol estrella i no necessiten respirar.
Algú que ha sobreviscut al atac i ha arribat a salvar-se explica la seva ferocitat. Arribar, destruir-ho tot alimentar-se de l'energia del planeta i una vegada esgotat es moren i el planeta queda tan mort com ells.
Ningú sap realment d'on han sortit. Tot d'un cop van aparèixer com si haguessin estat creats de matèria obscura. Ara s'abalancen pels dominis de la Confederació i el futur es veu molt negre. Alguns científics han especulat que no hagin sortit d'un forat negre que s'ha format pel xoc de dues estrelles. Segons ells aquest xoc hauria produït aquest forat negre que comunicaria dos universos diferents i el resultat seria que aquells sers al alimentar-se d'energia, haguessin pogut travessar-ho. Altres no tan negatius diuen que són una mutació semblant a un virus i que al aniquilar-se cada cop que conquereixen i esgoten un planeta arribaran a un punt que desapareixeran tal com han arribat. El misteri esta en quant de temps tardaran en desaparèixer, abans o desprès de haver acabat amb la vida de tota la confederació? Per això estan reunits, han de fer alguna cosa, han de lluitar, però al mateix temps han de preservar els seus gens. No poden desaparèixer tants milers d'anys de coneixements davant de la més brutal barbàrie, però tampoc poden escapar, els mutants els han rodejat i no poden traslladar a mils de milions de sers a una altre galàxia. Hauran de pensar en alguna cosa, però ja fa força temps que aquella reunió continua i no es troba la solució.
Els millors científics, metges, politics, matemàtics, genetistes, químics, astrofísics, i molts d'altres s'han estat trencant el cervell per trobar amb un mètode viable, fins que un dia arriben a una conclusió i ara la proposen al Gran Consell...
-Hem arribat a un acord que al menys ens donarà la possibilitat de salvar els nostres gens. Es recolliran mostres genètiques de totes les especies superiors de la Confederació. En els nostres sistemes tan sols hi han dotze races superiors, els Drantecs, els Montans, els Gilectus, els Xancs, els Facters, els Janc, els Vinectons, els Moi, els Ricm, els Bloctenos , els Amns i els Nionis. Cadascú d'elles representen als seus planetes i als sistemes que estan a la galàxia. Una vegada hem recollit totes les dades hem fet el descobriment d'un sistema d'una sola estrella i que hi ha un planeta que hi podríem viure totes les races que conformem la confederació. Com be sabeu i aquí estan reunits representants de totes elles, tan sols hi ha una cosa que tinguem en comú, respirar una mescla més o menys complexa de nitrogen, oxigen i altres gasos en menor quantitat, depenent de cada planeta. Alguns viuen dins de líquid format per Hidrogen i oxigen en proporcions diverses tal com ho fan els que respiren al aire lliure. Una vegada hem recollit totes les possibles menes d'existència i les hem contrastat amb les nostres investigacions, han donat com a resultat que tan sols hi ha un planeta en que puguem renéixer i continuar vivint totes les races de la confederació. ( Un rumor recorre tota la sala) Els representants de les dotze races i els seus acompanyants demanen la paraula per poder saber més del que els estan parlant. El més alt representant demana que deixin parlar al que està exposant la resolució...
-Enviarem una nau que han fabricat el Vinectorians, és l'única doncs encara es tardarà força en poder crear-ne algunes més per combatre als Mutants, esperem que hi estiguem a temps perquè no ens facin desaparèixer abans. Aquesta nau és la més veloç que s'ha fabricat fins ara i el més important és que no necessita cap energia per poder desplaçar-se. Fa servir les forces gravitatòries. D'aquesta manera els Mutants no podran detectar-la. Ja està quasi tot preparat i esperant a que el Consell doni la seva última aprovació. No tenim gaire temps, fa poc m'acaben de enviar un missatge que els Mutants han aniquilat un dels planetes dels Facters i això vol dir que estan penetrant de ple en la Confederació...

EL VIATGE

La nau va ser llançada des de un dels planetes exteriors que no havien estat encara atacats pels Mutants. Feia quinze quilòmetres de llargària per cinc d'amplada i la seva velocitat aniria en augment paulatinament a mida que les forces gravitatòries de les estrelles i planetes l'anessin empenyent cap el seu destí. El problema més gran estava en el començament del seu viatge ja que la seva velocitat en un principi era molt lenta i a més a més els Mutants podrien estar amagats en qualsevol asteroide i intentar envair-la encara que fos per curiositat, ja que no sortia cap mena d'energia. Alguns avanços tècnics no li permetien escapar-se d'ells amb la seguretat absoluta. A dins de la mateixa no hi havia ningú, tot estava programat, dirigit. El viatge duraria mil anys i potser llavors ja no existiria la Confederació.
Els detectors van percebre que hi havien Mutants a una distancia molt propera i gràcies a un efecte d'invisibilitat la nau va poder passar sense problemes. Tan sols un grup d'ells va fer l'acció d'anar cap a la nau al rebre instintivament la sensació de que allí hi havia alguna cosa, però van seguir el seu camí immediatament al comprovar que no hi havia res comestible.
A mida que anava passant per sistemes solars la nau agafava velocitats mai vistes per cap membre de la confederació. Un any desprès mentrestant lluitaven per salvar els últims sistemes, seguien rebent dades de la nau que es dirigia al seu objectiu sense cap problema. I va ser en el moment que l'últim dels membres de la confederació va morir quan totes aquelles dades ja no servirien de res.
Quan va arribar a la seva velocitat màxima la nau va continuar sense els seus motors gravitatoris i com una gota d'aigua en mig del oceà va seguir en direcció del seu objectiu, el planeta blau.

FA MILIONS D'ANYS

Quan la nau va entrar en la Galàxia va encendre els seus motors gravitatoris per poder reduir la velocitat, sinó passaria de llarg o s'estavellaria contra el planeta. Encara a deu anys llum els sensors ja van començar a investigar les condicions del planeta i la manera ideal de que els gens de la Confederació evolucionessin perfectament.
Dades i més dades, experiments, simulacions, i més dades. Els sistemes de reconeixement de la nau esbrinaven la millor opció, no podia haver-hi cap mena de error. El naixement d'una nova civilització estava en joc.
Primer van mirar els sistemes de respiració i va semblar que eren correctes, a diferents alçades hi havia diferents composicions dels mateixos gasos que molts dels individus de la confederació feien servir per respirar. Estaven una mica concentrats però van deduir que en un curt període de temps anirien a millor. Pel que feia al líquid element, va resultat perfecte per les races aquàtiques. Tot estava preparat per rebre la nova civilització, tot menys els animals que ja existien.
Les noves dades de la fauna van ser investigades mil·límetre a mil·límetre. En cada simulació apareixien indicis que donaven com a resultat que la nova civilització serviria d'aliment al animals existents. Tots els experiments que el sistema de supervivència va fer donava com a resultat... L'eliminació de la fauna del planeta.

ARRIBADA

Al entrar al sistema d'una sola estrella, tot ja estava preparat. Totes les investigacions, simulacions havien estat repassades milions de vegades i els resultats eren optimistes. La nova civilització naixeria i es desenvoluparia sense cap problema.
Quan estaven en l'orbita de Júpiter va passar una cosa inaudita, els motors gravitatoris es van tornar boigs i en lloc de frenar van accelerar la velocitat del la nau. Alguna cosa havia causat aquell problema, la nau havia passat massa a prop del planeta Júpiter. Els sistemes de la nau intentaven resoldre aquella anomalia però no tenien temps el planeta blau estava ja davant seu. Llavors el sistema de supervivència va prendre una decisió, llançarien una nau de carga en el lloc més profund del oceà del planeta amb tots els gens i la nau s'estavellaria en terra ferma. Tots els demés sistemes van calcular que l'impacte aixecaria un núvol de pols que tardaria dos-cents anys en tornar al seu lloc. D'aquesta manera matarien dos ocells d'un sol tret. La fauna seria eliminada i a poc a poc els gens evolucionarien a dins del líquid element fins que les condicions del planeta milloressin i cada raça pogués estar al lloc a on pertanyia.

UNA NOVA CIVILITZACIÓ

La nau de carga va ser llançada amb els sistemes de supervivència i reproducció funcionant i pocs minuts desprès la nau mare colpejava furiosament sobre el terra del planeta que fins i tot va fer variar una mica el seu eix de rotació. Haurien calculat els sistemes de la nau els efectes que això produiria en el desenvolupament dels gens?
Un gran núvol de pols i terra es va aixecar i va cobrir l'atmosfera del planeta. Les formes de vida primitives i de sang freda van desaparèixer en poc temps, altres més petites i de sang calenta van evolucionar poc a poc a mida que l'estrella deixava passar els seus rajos. En el fons del oceà els gens van evolucionar aconseguint formes molt desenvolupades. Mils d'anys desprès tot era el que havia de ser, tan sols una cosa no havia anat com havien previst els membres de la Confederació. Les diferents races van anar cada una pel seu cantó i al no haver u
n sistema que els ensenyés comunicar-se entre ells, no van saber evolucionar juntes. El més trist de tot va ser que un milió d'anys desprès una de les races es va fer la dominant i va massacrar, esclavitzar, torturar i va fer desaparèixer alguns dels gens que amb tanta cura els membres de la Confederació havien salvat de la destrucció dels Mutants.


FI