el públic vol sang

Un relat de: Capdelin

S'apaguen els llums
del circ,

el públic
marxa lentament,
gota a gota,
un a un,

sota la mirada burleta
del trapezista
que pensa
una vegada més:

- Avui
tampoc
els hi he donat
la seva inconfessable
i amagada
... satisfacció.

Comentaris

  • Quin sentit tindria?[Ofensiu]
    crisvira | 01-11-2005

    Si donéssim a les persones allò que esperen de nosaltres la primera vegada, Quin sentit tindria? Es perdria l'emoció, el desitg de saber més, la curiositat i les ganes de continuar amb aquella persona tant estimada. Tothom a la vida té la necessitat de demostrar i demostrar-se dia a dia fins a on es pot arribar. És brutal com tu ho has pogut plasmar amb tant oportunes paraules.

    Una abraçada i si us plau continueu escrivint vosaltres que en sabeu per tots aquells que no!!

    Gràcies

  • hehehee![Ofensiu]
    Leela | 28-10-2005

    Que bé que ens sentim quan no donem als altres allò que volen, perquè així ens reafirmem una mica més en nosaltres mateixos i a l'hora fem que a l'endemà tornin a venir a veure'ns al circ de la vida... hehehe!

    Ets bestial!

    Una abraçada!
    Leela

  • Mira noi.....[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 28-10-2005 | Valoració: 10

    ....jo no se com t'ho fas per fer els comentaris que fas i jo no se fer, pero encara que no hem sapiga expressar tant be com tu no vol dir que no m'agradin.

    Molt Bé

    Maria Pilar (Valeria)



    P.D: Gràcies per tot lo que m'has posat, procurare pintar el mon perque tens rao, hi falta molt de color i en sobren grisos. Quan tingui un rato et tornare a fer arribar algun dibuixet dels meus perque vagis ampliant la cole. jeje

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )