El profeta i el seu Déu

Aquesta es l'antiga història d'un home que va esdevenir profeta. Era un pagès, no res més que això, cultivava naps en el seu petit hort, entre altres coses clar, però sobretot naps. Contava amb un bou per la sembra i poca cosa més. Vivia en una casa tan petita com bonica d'un petit poble, prop de la ciutat però prou allunyat d'ella. Un bon matí es va aixecar va besar a la seva dona que encara es removia pels llençols mig adormida i un cop calçat va anar cap al pou per treure una mica d'aigua amb la intenció de rentar-se la cara. En aquells moments el sol s'aixecava ajudant-se de les muntanyes i encara compartia el cel amb la lluna.

Mentre l'humil pagès es rentava la cara, va sentir la veu dolça d'una noia, cridava, semblava impossible però la veu provenia de ben endintre el fosc pou. "Ajuda, dona'm la mà!" deia la veu que ressonava amb l'eco que recorria les parets del pou. El pagès desconcertat i nerviós va contestar "però no arribaré amb la mà!" tot seguit es va posar a mirar al voltant seu per veure si trobava algun objecte que pogués fer servir per al rescat. "La mà, dona'm la mà!" insistia la noia presa del pou, davant la falta d'idees i reacció va acabar fent cas a la insistent noia i va estendre el braç cap al profund pou. De cop una forta estrebada se'l va emportar cap al fons del pou, tot llum blanca, aquell humil pagès mai havia estat tan desconcertat i confós com ho estava ara enmig d'aquell munt de llum blanca. Al cap de re, la noia del pou va continuar parlant "tu seràs" va dir " aquell qui comunicarà al poble els favors que els concediré" el pagès mirava al seu voltant, però tan sols veia blanc "et concediré el poder de fer miracles, tan sols els que jo vulgui i sempre actuaràs amb el meu nom, Kirè, gràcies a la teva mostra de fe, et concediré el coneixement, gràcies a tu transformarem el teu poble en un lloc pròsper". El pagès no creia el que estava passant "qui ets?" va atrevir-se a preguntar "Ja t'ho he dit, Kirè, el teu Déu" . Quan l'humil pagès va tornar de la seva revelació era davant el pou, però la veu de Kirè seguia en la seva ment.

Kirè li va ordenar que es dirigís al poble i reunís a tots els humils habitants, el pagès tot espantat va fer cas del seu Déu i va reunir a tots els habitants del poble. Kirè va ordenar tot seguit que els guies a tots fins les collites, gran part d'elles totes destrossades per una recent tempesta. "Si us plau Kirè, dona vida aquesta terra morta, revifa la collita del meu poble". La terra es va remoure i d'allà on no hi havia res més que plantes mortes en van començar a sortir brots nous d'un color verd viu. El poble va cridar sorprès davant d'aquell miracle que se'ls manifestava i van riure alegres d'haver recuperat allò que havien perdut. Per la nit van fer una gran celebració en benedicció del profeta i de Kirè. Alhora de dormir el profeta i Kirè van tenir llargues converses. Poc a poc el profeta i Kirè van anar satisfent les necessitats del poble, van augmentar la caça, van netejar les aigües, van fer créixer una abundant collita, el poble estimava al seu Deu.

Les humils i boniques cases, van passar a ser tan sols boniques, tot el poble va començar a gaudir d'una vida plena de luxes i s'explica que deien gaudir de molta felicitat. Kirè va ignorar el tarannà avariciós dels homes i del seu propi profeta, que cada vegada demanaven més i més al profeta, molt més del que necessitaven, demanaven tot el que volien i el profeta els ho va concedir, però van tornar a per més, volien cases més grans, dones més maques, collites més abundants. Kirè es va adonar que els homes ja no sabien apreciar la vida que tenien i rabiosa va decidir maleir-los. Una forta malaltia es va estendre a tots els infants del poble que morien poc a poc. Immediatament els habitants van córrer al palau del profeta per demanar a Kirè que cures als infants malalts. Kirè va dir que alliçonaria de forma dràstica a tot el poble que s'havia tornat corrupte i avariciós, però el profeta va prometre a tots els habitants que els seus fills es curarien. Va ser llavors quan Kirè totalment enfadada "jo no t'he dit això! Estúpid humà!" li va dir al profeta "no curaré als fills d'aquests avariciosos, es un càstic que fins i tot tu mereixes" el profeta indignat va seguir diguent que el seu Deu curaria als nens i nenes, confiant que desprès ja s'encarregaria de convèncer a Kirè del poble i va ser a mig discurs quan va tenir una gran idea. "Kirè em parla! Ara mateix sento la seva beu" digué enganyant a tot el poble "ofreneu-me el vostre or, doneu-me les preciades pertinences, en regal per a Kirè". Kirè protestà totalment irada "jo no he manat que els comuniquis això! Traïdor, avar, il·lús, aquests actes us porten a la vostra perdició ". Els avar habitants van complir de mala gana per poder salvar els seus fills, però Kirè ja havia abandonat el poble a la seva sort.

El palau del Profeta era ple de riqueses, els seus ulls brillaven davant de tota aquella pila d'or i exquisiteses comprades a la ciutat pròxima, els nens van morir. Però quan el poble enfadat va anar a reclamar explicacions, el profeta va començar a inventar tot de lleis i normes que Kirè exigia i que a partir d'ara s'havien de complir. Mai més va succeir un sol miracle en aquell poble però tots els seus habitants van continuar fent estranys rituals i sacrificis que el profeta s'inventava.