El primer pas

Un relat de: Arnau

Però en aquests moments és quan t'aixeques, agafes molt aire, i fas un petit pas endavant, i darrere d'aquest un altre pas, i un altre, i un altre. I quan te n'adones estàs tornant a caminar de nou, però no et conformes només amb caminar. I cada cop els passos són més ràpids, i més ràpids. Estàs corrent. Necessites córrer cada vegada més i més de pressa. Deixes enrere tot allò que t'ha fet sofrir, per un instant t'oblides de tot. No penses en res més que en córrer i córrer. Estàs cansat però somrius, mires el cel i veus els núvols que es mouen molt lentament. Tornes a mirar al camí i just davant teu veus el final del camí. Un gran precipici davant teu, i després la immensitat del mar. És hora de parar just abans de fer l'últim pas cap al buit. És hora de degustar aquest moment tranquil·lament mentre t'esforces per recuperar la respiració. Però per un instant et passa pel cap la idea de no parar. I veus tant clar que no vols parar que acceleres encara més el ritme. Corres cap a la fi. I quan s'acaba el camí saltes i intentes tocar el cel amb els dits. Per un instant et sembla que aquest cop ho aconseguiràs. Però llavors comença la caiguda. Tens por i saps que no hi ha res més a fer. Esperes arribar a terra i que tot acabi. L'espera es fa eterna, milers de records ballen com guspires en el teu cap. El cop és molt fort i penses que ja està, que tot s'ha acabat. No veus res, només foscor al teu voltant. Aquest és el teu final? Quin destí tan estúpid. Però llavors t'aixeques, agafes molt aire, i fas un petit pas endavant…

Comentaris

  • El 1r pas, el 2n, el 3r, 4t...[Ofensiu]
    nuriagau | 11-05-2009 | Valoració: 10

    Un relat circular com la vida mateixa, on trobem obstacles des d'un bon principi (la conjunció però de l'inici sembla que en ho indiqui.

    Transmet optimisme i entusiame aquesta història.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • Preciós![Ofensiu]
    drocera | 23-02-2009

    Jugues amb els oposats: és un relat majoritàriament realista, però el desenllaç "circular" li dóna un cert toc d'esperança... "no tot s'acaba".

    M'agraden els teus escrits. Saps combinar la profunditat amb la bellesa.

  • Au, som-hi que no ha estat rés...[Ofensiu]
    Epicuri | 26-01-2009

    Benvingut i ben trobat, més val tard que mai.

  • Endavant....[Ofensiu]
    ATZAVARA | 21-05-2008

    Sempre endavant!.
    I al final ho aconseguirem.
    M'han produït pau les teves paraules : "Estàs cansat però somrius, mires el cel i veus els núvols que es mouen molt lentament".
    "...i intentes tocar el cel amb els dits..".
    Si gaudim del camí, tocarem el cel amb els dits.

    Aprofito per donar-te la benviguda a RC!.
    Ens llegim!
    Una airejada!!.

    Atzavara

  • apendre[Ofensiu]
    Jimbielard | 09-04-2008

    Apendre a caminar per aquesta vida, pas a pas. sempre hi ha un primer, i caus. i t´aixeques i tornes a començar amb una lliçò més que has après. i amb un altra primer pas....

    Felicitats!!

  • Pas a pas[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-04-2008

    Veig que has escrit un relat circular, que fa un bucle... com tantes vegades fa la vida.
    Pel que respecta al missatge, em sembla entendre, per un costat, que el que marca la diferència no és quantes vegades caus, sinó si t'aixeques cada vegada i tornes a avançar, a recórrer nous trajectes, tot allò que aprens en fer-ho i els records que vas guardant-ne.
    Per un altre, que gran part de la nostra existència és un cicle que enllaça amb un altre...

    Trobo interessant aquest primer escrit teu. Bon començament!

    Aprofito per donar-te la benvinguda a aquest espai i t'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te,
    Unaquimera

  • Clar de lluna | 20-03-2008

    ...després d'un pas, un altre. Sempre cal caminar i tirar endavant! La lluita, en aquesta vida és quelcom molt important, i despés de les caigudes, cal aixecar-se i continuar. Entenc el que vols dir i m'agrada, també m'agrada aquest final esperançador i valent!

    Benvingut a RC!

    Una abraçada!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 20-03-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquesta sensació entre onírica i absurda de desitjar i alhora ressignar-se davant del destí...

    Enhorabona pel relat!

l´Autor

Foto de perfil de Arnau

Arnau

21 Relats

59 Comentaris

26868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer l'any 1985. A aquesta edat hauria de començar a ser una persona responsable i treballadora, però els que em coneixen saben bé que no ho acabo d'aconseguir del tot. Us enganyaria si us digués que no somio en arribar a ser un escriptor recordat al llarg dels anys, però tots sabem que és impossible amb el meu nivell, molt haurien de millorar les coses. Així que em resigno a dir que escric per passar l'estona i perquè em posa de molt bon humor.