El portal del temps (I)

Podria dir-se que soc normal per la meva manera de comportar-me a l'escola i al carrer. Però quan arribo a casa no sóc gens normal. Si us dic la veritat, ningú es normal a casa meva. Em dic Bruno i tinc catorze anys. Tinc un portal del temps a la meva habitació i puc anar a qualsevol lloc del passat. Abans d'explicar-vos la meva història us presentaré la meva família: en primer lloc el meu pare, en Silver Hartlieb, dirigeix un museu d'història amb les coses que ha anat arreplegant del Portal del Temps. Després la meva mare, Mary Hartlieb , té un restaurant de menjars típics de l'Edat Moderna. I, per últim, i no pas la menys important, la meva germana gran Esther, té dinou anys i no vol tenir res a veure amb el Portal del Temps. Li agraden coses normals: la música, pel.licules... etc. Ara sí us explicaré la increïble història que em va passar quan, per primera vegada, va aparèixer el Portal del Temps:

Això va passar l'any 2003, fa dos anys ara. La meva família encara era normal en aquell temps. A mi m'anava bé l'escola, i amb els amics també m'anava genial. Un dia, tornant de l'escola, em vaig trobar uns busca-raons pel camí. Vaig intentar passar d'ells però no va funcionar. Em van apallissar de valent. Quan van acabar em van tirar a un cubell d'escombraries. Quan s'en van anar vaig sortir del cubell i em vaig netejar de cap a peus. Vaig tornar a casa mig marejat. Quan vaig arribar, em vaig dutxar i em vaig curar les ferides (si no fos per la meva mare no me les sabria curar). M'en vaig anar al llit sense sopar. Mentre em posava el pijama em vaig trobar que a la butxaca de l'abric hi tenia un anell d'or. Quan vaig tenir posat el pijama em vaig estirar i vaig revisar l'anell. Era brut. El vaig netejar una mica i... de cop, al meu costat hi va aparèixerua porta que a dins s'hi veia com quan la televisió s'espatlla i es veu tot borrós. Vaig voler tocar-lo. Quan el vaig tocar, la mà es va enfonsar a dins. De cop, vaig relliscar amb un CD de música de la meva germana que hi haviaq per terra i hi vaig caure a dins. M'havia fet mal a la mà. Em vaig adonar que estava en un bosc. També era de nit. El portal es va tancar davant dels meus nassos. Com que no tenia altre solució vaig començar a caminar bosc endins. Al cap de poca estona de caminar em vaig trobar amb uns homes que portaven una vestidura molt estranya. Abans de que poguès reaccionar, em van disparar una fletxa que, per sort, no em va encertar.