El portal del temps (V)

Un relat de: Dragon

Ara si que, vaig anar a veure als meus pares. Quan vaig arribar, vaig veure que un grup d'una centena de soldats amb tancs que disparaven a un altre monstre, que, en aquest cas, era semblant a Godzilla. El monstre ho destruïa tot i els dispars dels tancs no li feien efecte. Però la pregunta era, on eren els meus pares? Vaig anar corrents cap a un soldat.

- On es la gent que hi havia aquí? -vaig preguntar-li.

- No t'acostis aquí nen, és molt perillós!! -em va donar una forta empentaper a què mapartés.

- Però on és la gent -vaig insistir.

- En una escola on es refugia la gent. Es diu CEIP Joan Oliver -L'home no va tenir més remei que respondre'm- I ara veste'n!

Sense pensar-m'ho dues vegades vaig travessar el mur de soldats i vaig posar-me just davant del monstre. Els soldats intentaven dissuadir-me però jo, ràpidament, vaig prémer les tres pedres precioses alhora. Llavors, un munt de raigs provinents de tota la ciutat (inclosa la del monstre), van anar a parar a l'amulet. Sense perdre ni un moment, vaig passar la barrera de soldats atònits i vaig anar a l'escola que m'havia dit el soldat.

Quan vaig arribar, tota la gent estava a fora i reia, estava feliç. Estava clar que sabien que tot s'havia acabat. Vaig buscar entre la multitud els meus pares i ma germana. De seguida els vaig trobar. Quan em van veure em van abraçar i fer petons. Em van preguntar on havia estat i que m'havia passat al braç. Però van tenir la resposta inmediatament. Va vindre un soldat d'aquells. Quan em va veure, va fer uns ulls com unes taronges i va cridar: <> Tots em van mirar amb cara d'estranyesa. Però tot i així, em van fer una rotllana i em van aplaudir. Jo, es clar, em vaig posar vermell.

A l'endemà, vaig rebre una carta de l'alcalde. Deia que a l'endemà havia d'anar a l'ajuntament a que em donés les gràcies en públic i la clau d'or de la ciutat. Vaig dir-ho als meus pares. Em van dir que sortiria a tots els mitjans de comunicació i que el braç trencat semblaria molt heroic. Estava tan content que em vaig menjar el plat que m'agradava menys: les llenties.

Va arribar el gran dia. Allà m'ho van donar tot: la clau, uns aplaudiments i, fins i tot, una bossa de regals.

Ara recordo aquells temps com si fos un somni. I sempre que vull anar al passat, em poso la roba adequada, no fos cas que em passes el mateix. ;)

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • He llegit tota la saga "de un tirón"[Ofensiu]
    Ligeia | 20-07-2006

    Et felicito Dragon! Tens molta imaginació i força traça per escriure (tenint en compte la teva joventut).
    M'ha agradat el detall de que a l'anell li vagin sortint "accessoris" i de que al final, el protagonista es mengi les llenties de tant content que està.
    Per acabar, m'agradaria fer-te una suggerència (i una petició a l'hora). Veig que fa un any que no penges res, així que estaria bé que tornessis amb les aventures del noi a traves del portal. Podries fer diferents històries en diferents èpoques (segur que a l'insti esteu treballant els romans, l'edat mitja...)

    Encantada de llegir-te!

  • HAS DE SEGUIR!![Ofensiu]
    AVERROIS | 17-07-2005 | Valoració: 10

    Tan sols m'agradaria que m'expliquessis aixó que he copiat del teu relat.
    "Vaig prémer les tres pedres precioses alhora. Llavors, un munt de raigs provinents de tota la ciutat (inclosa la del monstre), van anar a parar a l'amulet." No s'enten gaire bé. Crec que vols explicar que tots els monstres que hi havien a la ciutat es van desintegrar en raigs i que van anar a parar a l'amulet. Es aixó?
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dragon

Dragon

5 Relats

16 Comentaris

7024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Ivan Monleón. Vaig nèixer l'any 1992 a Sabadell. Des de petit sempre m'ha agradat escriure i dibuixar. He participat en diversos concursos de literatura. D'aquest només n'he guanyat quatre. M'agrada fer amics. Tinc molt sentit de l'humor i sóc molt simpàtic. Diu la gent que estic boig però no ho estic. Espero que us agradin els meus relats!!!

P.D.: Si algú te ganes de fer nous amics que m'agregui al msn siusplau!! El meu és darth_dragon_92@hotmail.com