El petit príncep

Un relat de: ales de foc
De ben petita, segurament com el 100% de totes les nenes, sommiava amb el meu príncep. Me l'imaginava a cavall, amb castell, amb desenes de servents...En fi, amb tot l'habituallament, armament i propietats que puguès tenir un príncep. I de sang blava, és clar... Així els nostres fills tindrien la sang...sempre em vaig preguntar quin color adquiriria la sang en barrejar sang vermella i sang blava.
Perquè com a bona ciutadana catalana, podia assegurar que de les meves venes i artèries en brollava sang vermella quan queia a la plaça o quan em posaven alguna de les odioses i doloroses vacunes de la meva època.
I crec que la culpa del meu desig eren els contes que m'explicava la meva àvia quan em quedava els dissabtes a dormir a casa seva. El príncep que amb petons desfeia un encanteri de 100 anys i un dia... el príncep que també amb un petó desfeia l'encanteri d'una odiosa bruixa que havia donat una poma enverinada a una bella dama...Suposo que tots sabreu de qui parlo.
I amb l'edat, que tot ho cura i madura les idees i els desitjos, m'he adonat de diverses coses:
1.-El príncep blau no existeix. Ni és blau ni és vermell, ni taronja.
2.-Els seus petons no podrien despertar a ningú que estiguès en coma, ni en un son catatònic...
3.-El príncep no és ros, d'ulls blaus, alt ni esbelt.
4.-El príncep no és perfecte.
5.-El príncep no té cavall. Ni té castells.
Ni tan sols servents.
6.-El príncep no és un home.
Cert, tot el que us he dit és del tot cert.
El meu príncep el vaig conèixer a l'hospital. Despentinada, cansada, amb la cara inflada i els ulls embotornats. No era blau, era una mica morat. Tenia els cabells castanys i els ulls marrons. Em va fer plorar tan sols veure'l. Sabia que era ell. No duïa roba de príncep, anava desputllat. No tenia cavall ni castells. No tenia cap propietat. S'oferia ell sol per omplir-me i satisfer-me. Ell era el tresor. I us puc dir que la realitat supera, de ben llarg, a la ficció.
El meu petit príncep va nèixer el 16 de maig de 2007.Va arribar a la meva vida i ara és ell la meva vida.
Espero estar a la seva alçada.
T'estimo príncep.

Comentaris

  • Preciós.[Ofensiu]
    almenarenca | 09-10-2012 | Valoració: 9

    A veure quan arriben més prínceps i princeses a la família...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

78 Relats

195 Comentaris

54350 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Tinc dies i anys viscuts. Sóc serena i tranquil.la si s'escau, però amb neguit i trapelleria. Sóc feliç vivint, però m'agrada massa l'enyorança, parlar del temps passat que se'ns escapa de les mans... El meu lema: viu vivint i sentint que ets l'únic en el camí.