El Petit Pais

Un relat de: Cavaller de Moncaira
" Som i serem gent catalana
tant si es volcom si no és vol
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol"

Cansat de tenir tanta paciència,
el petit país guspira la indepèndencia.
Pel gran país la solució
està sempre en la submissió
i que tot petit país
faci,ell, cas omís
del dret de l'autodeterminació.

El nostre petit pais sempre ha tengut consciència
que ja de molt enrera
una bella i gran nació era
feta de gent tota de lletres i ciència.
Diuen pel Gran País
que el petit país
a consciència m'inventa histìoria
i és que en el gran hi ha molta boira.
El Gran País per manca de vista
ha fomentat l'esperit separatista.
Per dir ell tota la veritat,
el Petit Pai,s mai, ha volgut estar separat;
és el gran qui l'ha obligat.

Sí tal com sóna l' ha obligat
i durant anys l'ha menyspreuat.
Això ja vé de temps del primer Borbó
i les dues republiques no foren solució.
D'aquesta llastimosa situació
no en té cap culpa l'actual Borbó.
Res de l'altre món demana el petit al gran:
llengua i cultura pròpia té el primer
d'igual importancia i rang
que la llengua i cultura pròpia del darrer.

Si seguim per aquest mal cami d'incomprensió,
de cremes de banderes i simbols d'un i altre sentit
no m'estranyaria arribi a guanyar un dia el partit
partidari ell d'obtenir la separació.
D'una illa d'aquest simbòlic i a la vegada existent país, servidor
té les arrels eixides de moltes generacións i guardo la il-lusió
de veure la nostra bandera tradional
onejant al pal més principal
de tota balconada institucional.
Res hem inventat
i mai mentida hem contat
Som i serem sempre el que hem estat
i a més ens hem ,malgrat altres, considerat -
de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó,
no una regió qualsevol sino la gran nació
que a l'edat féren els antics reis d'Aragó.


Comentaris

  • si quan un ho vol[Ofensiu]
    Fidel Català | 20-02-2011

    li surt la vena poètica militant i en surt el millor de cada casa. Un poema lìric amb molta força, el felicito de tot cor.

  • Un poema ben bonic[Ofensiu]
    Astut | 02-01-2011 | Valoració: 10

    Es un poema ben bonic. Jo li dono un 10.

  • Lapsus[Ofensiu]

    Hi ha un petit lapsus al darrer verset i és la paraula "mitjana" després de la paraula "edat". Servesquii d'aclaració aquesta comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184206 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.