El pes de la volença

Un relat de: Homer de Barcelona

Encara és fosc: són quarts de set.

Avui els llençols se m'aferren
com runa ensinistrada.

Engego la maneta de l'aixeta
i al dessota el xipolleig hi faig un riu.

Dins l'espill m'afaito l'estranyesa
que brolla d'aquest cor antany molsut.

Pipo una cigarreta i em bec d'una tassa el cafè
-ja no hi fa res l'afegitor del sucre roí-.

Avui tinc regust de tu
i recomença un nou dia
de veus mudes i dejú.

Vinc d'ahir i vaig cap a un endemà bord;
perquè el cel és dia a dia
un fenomen fortuït
-la vigília és tothora i és sempre el coll ample d'un etern embut-.

Encara és fosc aquest matí.
Però pisparé la llum d'aquest últim estel
que venç l'oblit…

abans això que brollar sang en va

abans això que fitar un cel infecund

abans això que parar damunt el buit

Comentaris

  • Benvolgut aede,[Ofensiu]
    Xinxeta | 05-01-2006

    Un poema excepcional, m'ha agradat de debò.
    Segueix escrivint!



  • molt gràfic[Ofensiu]
    Absenta | 30-04-2005 | Valoració: 9

    Hola Homer, de Barcelona...perqué també podríes ser de Springfield, oi??
    El teu relat m'ha encantat, tot i que per moments entra en un cert pessimisme del día a día, s'intueix un bri d'esperança.
    També m'agraden les paraules que fas servir, gairebé en desús en el nostre parlar quotidià, per no dir del tot.
    M'agradaria seguir llegint més de tú, i, t'encoratjo per a que segueixis.
    Fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Homer de Barcelona

Homer de Barcelona

2 Relats

4 Comentaris

2475 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jo sóc l'aede urbà! Sóc una dimensió reduïda dels poetes hel·lènics d'altre temps. Una dimensió urbana i comtal.